Només porta dos anys impartint formacions, sent aquest el primer amb nois en risc d’exclusió social, però l’Eduardo ja comença a percebre la gratitud i reconeixement que la seva feina genera. “El grup que m’ha tocat és fantàstic. Fins i tot en les estones teòriques, que poden allargar-se de tres a quatre hores, responen amb atenció i curiositat”, explica el formador, tot trencant qualsevol generalització estigmàtica associada a la concentració d’aquests joves.

En aquest sentit, l’Eduardo justifica un interès que li sembla lògic: “en el moment que esculls una formació esportiva, les ganes d’aprendre i la motivació ja existeixen”. L’elecció d’impartir temàtiques pràctiques que reforcin la implicació dels membres del grup també hi contribueix: “els parlo de noves tecnologies aplicades a l’esport, accions que han de dur a terme els jugadors sobre el camp o competències transversals que ajuden els atletes a créixer com a persones”.

Ni tan sols alguns casos aïllats d’absentisme suposen un problema per a la formació segons Eduardo: “S’entenen i respecten perquè poden tenir una relació complicada amb els seus entorns. A més, sempre hi ha una implicació compensatòria posterior”.