CATALANS OLÍMPICS: PARÍS 2024
El piragüista català Saul Craviotto disputarà a París 2024 els seus cinquens i possiblement darrers Jocs Olímpics amb un únic objectiu en ment: aconseguir la seva sisena medalla olímpica i convertir-se en l’esportista espanyol més llorejat de la història.
Quan et vas iniciar en el món del piragüisme?
Em vaig iniciar en el món del piragüisme molt jove. De fet, tinc una fotografia pujat en una piragua quan tenia només un any. Però no va ser fins als cinc o sis anys quan em vaig acabar d’enganxar a aquest esport i fins avui, amb 38 anys, que em puc dedicar diàriament i professionalment. És la meva passió, la meva vida, i fins que duri.
Com afrontes els pròxims Jocs de París 2024?
Jo no sé si seran el final de la meva carrera esportiva, possiblement sí. Els afronto amb molta il·lusió, moltes ganes. Seran els meus cinquens Jocs Olímpics i tindré l’oportunitat de lluitar per la meva sisena medalla, una cosa que maig hagués imaginat quan vaig endinsar-me a aquesta aventura.
És l’or el teu objectiu?
Clarament sí, és l’objectiu pel qual entreno cada dia durant cinc hores. Només em val l’or olímpic. Tot i això, si no ho aconsegueixo crec que puc retirar-me tranquil·lament, satisfet de tot el què he aconseguit. Soc feliç i em sento un privilegiat. Però això no treu que ho estic donant tot per pujar a l’esglaó més alt del podi.
Quin record tens de cada Jocs Olímpics en què has participat?
Cada Olimpíada ha sigut diferent. Evidentment guardo un record especial de la de Pekín, ja que va ser la meva primera experiència olímpica amb 23 anys. Tot era nou, i vaig poder complir un somni, que era formar part d’uns Jocs Olímpics. Que arribés un or olímpic de manera completament inesperada va ser una explosió d’alegria.
A Londres també va ser molt especial, no només a nivell esportiu sinó també personal, ja que vaig demanar matrimoni a la meva dona. Tòquio va ser la més estranya degut a la pandèmia, que no em va permetre gaudir del tot de ser l’abanderat. Totes han tingut la seva història, però estic convençut que la millor serà la que vindrà: la de París.
Com es gestiona la pressió d’uns Jocs Olímpics?
És un tema complicat, ja que és impossible simular l’ambient d’una final olímpica en un entrenament. A més, jo entreno en un pantà a Astúries, rodejat de muntanyes i natura, amb molta tranquil·litat. Puc simular la distància i la intensitat, però les càmeres, el públic i tot el què t’estàs jugant en aquell moment, ho has de viure.
A mi l’experiència m’ajuda molt, jo no competeixo de la mateixa manera ara amb 39 anys, que als meus primers Jocs Olímpics amb 23 anys. Amb el temps he après a controlar aquests nervis, i si ets capaç de canalitzar-ho, jo crec que és positiu.
Què esperes dels Jocs de París 2024?
Crec que seran uns Jocs Olímpics que passaran a la història. Ja vaig ser-hi el passat mes d’agost provant la pista, i m’ha agradat moltíssim. A més, està a prop de la meva terra, que és Lleida, vindrà la meva família, els meus amics… és un lloc perfecte pels que poden ser els meus últims Jocs Olímpics i el final de la meva carrera.