ENTREVISTA AL PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ ESPORTIVA DE SORDS DE CATALUNYA

Santiago Poveda va agafar el càrrec de presidència a la Federació Esportiva de Sords de Catalunya (FESC) a principis del 2021. Durant més de 40 anys, primer com a esportista i posteriorment com a directiu, tota la seva vida ha anat estretament lligada amb el món de l’esport. Va ser president de la Federació Espanyola d’Esports per a Sords durant quatre anys (2013 – 2017) abans d’agafar les regnes a Catalunya.

Com està la federació després de la pandèmia?

Hem acabat les activitats i tancat la temporada. Només porto cinc mesos al càrrec però han estat de gran moviment. A més a més hem mogut molts esports, més que mai. Desitjo que d'aquí poc tot torni a estar com sempre i seguir endavant amb totes les activitats.

I en l’àmbit econòmic?

Sóc l'expresident de la Federació Espanyola. Vaig estar-hi quatre anys i és molt diferent la situació que veig entre un lloc i l’altre. Les subvencions que hem presentat són molt limitades i això ens preocupa una mica perquè amb l'antic president hi havia molt poca activitat, només amb tres o quatre modalitats esportives, i amb nosaltres n’hi ha 12 amb molta més participació. Això implica molta més despesa. No ens han dit quant ens donaran i estem molt preocupats.

De quina altra manera us ha afectat la COVID?

Ha estat, en part, una constant discriminació cap a les persones que som sordes. El fet d’haver d’anar amb mascareta ha creat una limitació que ens ha trencat en l’àmbit comunicatiu, perquè els contactes amb els àrbitres o amb altres federacions la mascareta ens obliga a tenir un intèrpret i el servei d'intèrpret que ens subvencionen és poquíssim per no dir pràcticament res.

Quins són els eixos principals del mandat que s’inicia?

El primer és organitzar una bona gestió interna de la federació per departaments i fer-la créixer laboralment. Vinc amb moltes idees i una d’elles és la de rejovenir la federació perquè sembla que la comunitat sorda estigui desapareixent quan realment no és així. No és l’esportista qui busca la federació perquè de vegades no sap ni que existim, sinó que som nosaltres que els busquem a ells i comencem el contacte. Aquesta recerca suposa molta feina i un dels nostres eixos seria sens dubte créixer, rejovenir-nos i promoure la participació en clubs i competicions.

Quines són les prioritats urgents a executar?

Sens dubte, el tema de la selecció. És un tema immediat perquè al desembre són els Jocs Esportius Autonòmics i nosaltres encara ara no sabem si hi podrem participar o no per aquesta falta de comunicació fluïda entre la Generalitat i la Federació sobre les subvencions. Tenim molts esports i sense ajudes ens seria impossible poder-nos-hi presentar com a selecció catalana.

Quins són els reptes esportius que us heu marcat?

Tenim 12 modalitats esportives i ara ens agradaria fer el salt al ciclisme, als escacs i a la petanca per tal de poder abastir els interessos de joves i grans. També fomentar els campaments des de l'octubre fins al maig i que diversos tècnics dels quals hi participen fossin sords. Aquest any ens hem trobat que comparat amb altres anys hi ha hagut un gran creixement en participació de dones. Així que donar un impuls en aquest aspecte també seria un repte esportiu.

BITLLES CATALANES

Velocista, medallista autonòmic, aspirant a olímpic... i jugador de bitlles catalanes. 

Pol Retamal Ávila va néixer el 16 de març de 1999 a Vilafranca del Penedès, i actualment viu a Sant Martí Sarroca, molt a prop de la seva ciutat natal. La temporada 2020/2021 ha estat la seva primera temporada com a jugador federat de bitlles catalanes, però aquest no és l’únic esport que practica el Pol. També és velocista, medallista autonòmic i aspirant a ser olímpic en un futur no molt llunyà.   

Quan comences a jugar a bitlles catalanes?

L’estiu de 2014 vaig participar juntament amb el meu germà i un amic al torneig de bitlles de festa major que organitzava el club del poble. Em va agradar i vaig començar a entrenar amb la gent del Club de Bitlles Sant Martí Sarroca, però fins aquesta temporada, per falta de temps, no he pogut començar a competir oficialment.

Però aquest no és l’únic esport que practiques de forma federada...

També faig atletisme des dels 5 anys i m’agrada molt. Als 11 anys feia les proves combinades, com tots els nens, i a poc a poc em vaig anar especialitzant en les proves de velocitat. Concretament en els 100 i 200 metres i els relleus 4x100. Des que vaig començar a entrenar amb David Ruiz, el meu entrenador actual, la meva progressió ha estat molt bona fins al punt d’arribar a ser medallista autonòmic, estatal i internacional. Des de l’any 2015 he estat internacional en totes les categories gràcies a la gran feina que hem fet amb el meu entrenador. N’estic molt content.

El somni olímpic ha estat a punt de fer-se realitat. Com ho has viscut?

Em feia molta il·lusió poder anar als jocs olímpics i el fet de veure que ho teníem a tocar encara em motivava més. Finalment no ha pogut ser, ens hem quedat molt i molt a prop d’aconseguir-ho, però em quedo amb la satisfacció d’haver-m’hi esforçat al màxim i haver-ho lluitat fins al final.

Ara toca preparar-se per París 2024?

I tant! Ara és quasi una obligació aconseguir anar-hi. Estic segur que si treballem com fins ara i les lesions ens respecten el somni de ser olímpic es pot fer realitat a París. Tenim tres anys al davant i farem tot el que calgui per aconseguir-ho.

Tornant a les bitlles. Creus que es tracta d’un esport que pot interessar al jovent?

Sens dubte. Trobo que és un esport molt interessant, on es crea un ambient molt maco, de germanor, que fa que t’ho passis molt bé. De fet, com en qualsevol esport, el més important és gaudir del què fas i passar una bona estona.

Per acabar, digues alguna cosa per animar al jovent a fer esport, i en particular a practicar bitlles catalanes.

L’esport és una eina de desconnexió de la feina i els estudis, i serveix per passar una bona estona amb els companys. Fent esport també fas salut, i en aquests temps això és molt important. Vull animar als joves a practicar bitlles catalanes, i si és defensant l’equip del seu poble, molt millor. Jugar, gaudir, fer poble... tot això ho trobes a les bitlles catalanes.

BASQUETBOL

El programa busca donar referents, formació i oportunitats a les entrenadores del Bàsquet Català arreu del territori.

La Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ), a través de la seva Comissió del Bàsquet Femení, impulsa el Programa de Mentoria d'Entrenadores, una de les accions cabdals a desenvolupar en el Programa Formatiu, emmarcat dins les activitats previstes del projecte Bàsquet Femení i de la campanya #DemanaCanvi de la Federació, que va tenir el seu acte de presentació oficial a mitjans del passat mes de maig.

Aquest projecte de Mentoria d'Entrenadores busca, principalment, donar referents, formació i oportunitats a les entrenadores del Bàsquet Català arreu del territori.

El Programa de Mentoria d'Entrenadores estarà comandat per un grup de treball molt potent, que oferirà un suport proper, permanent i individualitzat a les mentoritzades. Liderat per la directora del projecte Sílvia Font, entrenadora del segle XXI i titulada superior, aquest grup de treball es vertebrarà a través d'un conjunt de mentores, que seran responsables dels 6 territoris en què es dividirà l'àrea de treball, en funció de la quantitat d'inscripcions rebudes, que s'obriran el setembre vinent.

El procés d'inscripcions arrencarà, per tant, de manera oficial, durant el pròxim mes de setembre i s'hi podran apuntar les entrenadores que acreditin la titulació d'entrenadora de Nivell 0, 1, 2 o Superior.