MOVE THE MIND

Aquesta setmana ha arrencat Move the Mind, un projecte innovador que combina l’esport amb el mindfulness per afavorir la salut mental de les persones

El programa és el nou projecte cofinançat pel programa Erasmus + de la Unió Europea en què participa la UFEC, juntament amb entitats d’Alemanya, Hongria, Dinamarca, els Països Baixos i el Regne Unit.

L’impacte del coronavirus ha estat, és i seguirà sent significatiu en les nostres vides. Des d’aquesta premissa, creiem que l’activitat física i l’esport afecten positivament aspectes com l’estrès, l’ansietat i la depressió, l’estat d’ànim, la resistència, l’autoestima i la inclusió social. I en aquesta tasca, els clubs esportius juguen un paper crucial en la construcció d’individus i comunitats resistents.

La reunió d’inici del projecte celebrada aquest dilluns es va centrar en la revisió dels objectius i enfocaments de Move the Mind, així com en la recopilació de la informació existent per obtenir una visió actualitzada de com l’esport i l’activitat física poden contribuir a superar l’ansietat i l’estrès, millorar la resistència i resiliència de les persones, i desenvolupar habilitats i propòsits per a la seva vida.

PROJECTES EUROPEUS

El projecte RE-PLAY ja està en marxa

A principis d’aquest febrer es va celebrar el kick-off del projecte cofinançat per la Comissió Europea, en què la Unió de Federacions Esportives de Catalunya aportarà la seva expertesa en col·lectius vulnerables i en el treball en joves a través de l’esport.

RE-PLAY, en què participen 8 entitats d’arreu d’Europa (clubs, ONGs, federacions i universitats), va dirigit a entrenadors i entrenadores menors de 30 anys que desenvolupin voluntariat en clubs d’esport base. Aquest col·lectiu juga en paper crucial en el desenvolupament de programes que incloguin activitats específiques perquè l’esport sigui inclusiu per a als més petits i joves de col·lectius vulnerables. 

El projecte, que s’allargarà durant els pròxims 30 mesos, desenvoluparà un programa esportiu perquè els joves voluntaris augmentin la capacitat dels clubs d’esport base de promoure la inclusió social a través de l’esport. Així mateix, l’expertesa dels voluntaris i de les entitats amb aquest nou programa, la plataforma digital que es crearà, així com l’intercanvi de coneixement, experiències i contactes fruit de la cooperació entre els diferents col·laboradors del projecte, tindrà una repercussió directa en les comunitats i barris del joves, els habitants de les quals prendran consciència de la contribució de l’esport per a la inclusió social i la igualtat d’oportunitats.

ESPORT CATALÀ

El món de l’esport avui ha pogut comprovar els compromisos dels partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya en relació amb el sector. Ha estat en el debat virtual organitzat per les federacions i la UFEC que ha comptat amb la presència de representants de Ciutadans, PDeCAT, ERC, PSC, En Comú Podem, CUP, PP i JunstxCat.

Tots els partits s’han compromès a declarar l’esport un servei essencial, destinar l’1% dels pressupostos de la Generalitat a polítiques esportives, la tornada de les competicions i a tirar endavant la nova Llei de l’esport. Uns compromisos que han pres davant els reconeixements que les federacions han demanat a les forces polítiques per al govern sortint de les eleccions del 14 febrer. L’únic reconeixement que no ha obtingut consens és la Conselleria d’Esports.

Gerard Esteva, president de la UFEC, ha obert el debat demanant el compromís dels partits amb aquests reconeixements per “impulsar les solucions que el sector necessita per fer un país millor, és a dir, més esportiu”.

Moltes propostes en poc temps
No ha estat un debat electoral a l’ús, ja que ha comptat amb intervencions molt breus dividides en dos blocs principals. En el primer, els candidats han fet les seves propostes immediates per pal·liar la crisi provocada per la pandèmia. I en el segon, les mesures sobre la fiscalitat, el finançament i la transformació de les entitats.

Javier Rivas, de Ciutadans, ha recordat que el seu partit ha presentat mocions a favor de declarar l’esport servei essencial, per dedicar l’1% dels pressupostos a polítiques esportives i el govern sempre hi ha anat en contra. També ha retret als partits del govern que es mostressin “favorables a rebaixar unes mesures restrictives contra l’esport que ells han imposat”. El sector esportiu té “força a Catalunya gràcies a la gent, a l’impuls de les persones. L’administració no pot ser una pedra a la sabata de la societat civil. Sabrà sortir d’aquesta crisi si no el molestem gaire”, ha exposat. Entre les mesures, Ciutadans aposta per comptar amb el sector per fer un Pla de xoc, rebaixar l’IVA al sector esportiu i perquè els Fons europeus es canalitzin cap al sector i siguin ben gestionats.

Joana Ortega, del PdeCAT, també s’ha mostrat partidària de reduir la pressió fiscal de les entitats, “demanant al Govern central la reducció de l’IVA”, i que els Fons europeus serveixin per “la digitalització i la modernització del sector”, ha dit. Però també ha afegit la importància de disposar d’una nova “Llei de mecenatge que millori el finançament de les entitats”, ha afegit. Amb tot, la màxima urgència pel PdecAT serà convocar els representants del sector per elaborar un “Pla de rescat que permeti rescatar entitats amb ajuts directes, allargar ERTOs i afectar l’impost sobre les apostes per finançar les entitats”, ha conclòs.

Anna Caula, d’Esquerra Republicana, ha ofert “compromís” al món de l’esport. La diputada ha recordat que quan el seu partit era al front de la Secretaria General d’Esport “va quadruplicar el pressupost”, en el que ha semblat un retret cap als seus socis de govern. “Has de tenir recursos i utilitzar-los adequadament”, ha seguit. El partit republicà s’ha compromès a enfortir la inversió pública, “no farem més retallades”; a agilitzar el sistema esportiu perquè la injecció de diners sigui ràpida: “no pot ser que la subvenció de la temporada arribi a les entitats 8 mesos més tard”, ha manifestat; i ha fet un al·legat en favor de la transversalitat i transparència, “demanem aixecar les catifes per fer-nos preguntes sobre un sector que comença a tenir ombres sobre la seva gestió”, ha reblat.

Les crítiques al Govern han sigut, només, entre els seus socis. Òscar Ordeig, del PSC, ha ensenyat “una targeta vermella als gestors de l’esport dels últims 10 anys”. Els socialistes es comprometen “a revertir les retallades que ha patit el sector, estar al costat de les entitats, reunir el sector per escoltar-lo, consensuar i pactar una sortida de la crisi”. Així mateix, Ordeig s’’ha mostrat favorable a tenir “una nova Llei de mecenatge i incentius fiscals per al finançament”. Ara és hora de deixar “d’escoltar baralles estèrils entre Esquerra i Junts com si no haguessin governat i fer un canvi per fer de l’esport el quart pilar de la societat del benestar”, ha reblat.

Lucas Ferro, d’En Comú Podem, ha volgut tractar l’audiència “amb honestedat” davant les promeses de la resta de candidats. El sector li cal “una avaluació per saber on som, tot i que podem arribar tard en alguns casos”, ha expressat. Ferro ha defensat “el diàleg” amb les entitats per arribar a les solucions que necessita el sector. “Ha estat any dur. Ho sabem perquè estem al govern central, però les restriccions d’ara no les compartim”. Entre les mesures, el partit morat destaca la necessitat de garantir l’accés a l’esport per a tothom o incorporar la figura del voluntariat i la Llei del mecenatge en la legislació. “També cal una auditoria sobre la situació dels Consells esportius a Catalunya per evitar la corrupció”, ha exposat. Per damunt de qualsevol demanda, Ferro ha remarcat que “l’esport és un dret que pertany a la ciutadania”, ha dit. El partit defensa “la construcció del dret de l’esport com un dret a la salut de tota la ciutadania” ha reblat.

Carles Riera, de la CUP, ha destacat que l’esport ha d’estar al “centre de les polítiques publiques”. L’augment de recursos per al sector, en qualsevol cas, “no ha de venir per l’afectació d’impostos, sinó agilitzant subvencions, amb uns pressupostos 100% públics, amb criteris pactats amb el sector”, ha exposat. Per a la CUP, les prioritats seran “dignificar els treballadors de l’esport, augmentar la practica esportiva en l’àmbit escolar i que l’esport jugui el seu paper en la societat com a vehicle referencial de valors cívics i de convivència”, ha reblat.

Eva Parera, del PP, ha defensat l’afectació d’impostos, la baixada de la càrrega impositiva de les entitats i l’accés a crèdits” per la supervivència del sector. Parera també ha donat suport a una nova llei de mecenatge, així com al “contracte programa plurianual entre administració i entitats com a via de finançament” i a la introducció “de la figura del voluntariat” en la regulació.

Per a Gerard Figueras, de JuntsxCat, el Govern haurà de seguir donant més i nous recursos per a entitats. “Des del desembre passat, el Govern ha donat 50 milions d’euros a gestors d’instal·lacions, federacions i consells”, ha recordat. “Haurem de mobilitzar més i nous recursos per a la base, clubs i famílies per donar solidesa a l’estructura esportiva del país”. Un cop aturat el cop, el sector necessitarà mesures estructurals. Des de Junts per Catalunya, “ens comprometem a una dotació mínima de 200 milions d’euros en el pressupost de la Generalitat per a esport”, ha reblat.