Els Jocs Olímpics d’hivern a Milà-Cortina ja són història, i ho són amb un balanç molt positiu per a l’esport català. La participació i els resultats assolits pels nostres esportistes han reafirmat, una vegada més, el talent, la capacitat de superació i el potencial del nostre país.
La nodrida presència catalana en aquests Jocs ha estat el resultat d’anys de constància, esforç i determinació en disciplines que, massa sovint, no gaudeixen de la visibilitat que mereixen. Els èxits aconseguits, tant en forma de medalles com de posicions destacades, són la culminació d’un camí exigent i esdevenen un referent per a les futures generacions.
Darrere de cada atleta, hi ha un ecosistema que fa possible la seva projecció: federacions, clubs, personal tècnic i famílies, que hi aporten el seu suport humà, recursos econòmics i una dedicació incansable que cal agrair sempre. La imatge emocionant de l’abraçada entre l’Oriol Cardona i la seva família, després d’assolir una històrica medalla d’or i una de bronze, és el símbol d’aquest acompanyament imprescindible que sosté cada trajectòria. Emociona veure el coratge de la Queralt Castellet amb una gran trajectòria, l’eufòria berguedana per la 5a posició de l’Ot Ferrer, el millor resultat olímpic de Quim Salarich, la lluita de Jaume Pueyo i Marc Colell a la final, la bella execució de l’Olivia Smart i Tim Dieck, o l’esforç de Maria Costa, Bernat Sellés, Nil Llop, Nora Cornell i Tomàs Guarino.
Davant de qualsevol posició, aquesta és l’expressió de l’esforç compartit també amb els equips, que reforça la importància de preservar i enfortir un model cohesionat. En el cas dels Jocs d’hivern, l’excel·lent feina que han dut a terme la Federació d’Esports d’Hivern i la Federació d’Entitats Esportives Excursionistes de Catalunya ha estat clau per situar els nostres representants al màxim nivell competitiu.
Si volem consolidar aquests resultats i continuar treballant per un model esportiu referent, és necessari afrontar els reptes que requereix el sector. Els nostres esportistes han de poder entrenar a casa, en instal·lacions adequades, modernes i competitives, així com garantir un finançament just destinat les entitats esportives sense ànim de lucre i també per a la projecció internacional.
Durant els últims quinze anys, els recursos públics per a l’esport s’han reduït a la meitat i s’ha deixat d’invertir 1.000 milions d’euros. Aquesta situació posa en risc el model esportiu català, motiu pel qual és urgent revertir aquesta situació. Per això, el teixit esportiu català ha demanat unitàriament incrementar en 50 milions d’euros per a les entitats sense ànim de lucre el pressupost del Departament d’Esports per a 2026, avançar cap a l’objectiu d’assolir l’1% del pressupost total de la Generalitat per al sector esportiu abans del final de la legislatura, i impulsar de forma real i efectiva la tramitació de la nova Llei de l’Esport.
Des de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, reafirmem el nostre compromís per defensar el sector esportiu català i generar les millors condicions perquè els nostres esportistes puguin progressar. Els èxits assolits als Jocs Olímpics d’hivern són l’expressió del talent, la perseverança i la força col·lectiva d’un país que creu en l’esport com a motor de progrés.
Gerard Esteva i Viladecans
.png)
.png)
.png)
.jpeg)
.png)
