RUGBI

Sabien que no seria fàcil, que l'objectiu era ambiciós, però la determinació i la qualitat d'aquesta selecció poden amb tot. Catalunya va derrotar Madrid 25 a 27 en la darrera jornada del Campionat Autonòmic i es planta a la final després de quatre anys d'absència.

El conjunt de Mario Sans va sortir vencedor d'un partit boig que va estrenar Alysha Stone amb una carrera per la banda al minut 6. Immediatament va empatar Madrid gràcies a la segona línia Marta Arriola, i les locals encara van tornar a anotar poc després amb un cop de càstig de Carolina Alfaro.

Després de molts minuts de domini castellà, altra vegada Stone va superar la defensa gràcies a un contraatac perfectament trenat i  posava Catalunya per davant 8 a 12. De nou, però, Madrid responia ràpidament i abans del descans Icíar Pozo plantava l'ovalada en zona catalana per donar a les seves l'avantatge de 15 a 12.

Les quadribarrades van tenir més possessió al segon temps, i amb el protagonisme de la pilota van arribar més assajos, començant ben aviat amb la marca de Noelia Pessoa al minut 42.

Sense sort en la transformació, la resposta madrilenya va tornar a ser contundent, anotant un try Cristina Garcia que tornava a posar les locals per davant.

Catalunya va seguir desplegant un rugby incisiu i variat en atac que li va valdre per anotar dos assajos en 6 minuts de Sílvia Julià i Anna Puig per escapar-se fins el 20 a 27.

Les errades en les puntades de peu van deixar l'equip madrileny amb vida, i el combinat local va atacar amb inisistència la ben plantada defensa catalana fins aconseguir el try al minut 76, d'Alba García.

Afortunadament la transformació va quedar curta i els darrers minuts Catalunya va gestionar amb encert la renda de 2 punts, arribant al final de l'enfrontament amb el 25 a 27.

Així aconseguia la selecció catalana derrotar Madrid per primera vegada des del 2015, quan van superar les madrilenyes en la final del Campionat Autonòmic.

TENNIS TAULA

Les Borges Blanques, una petita població de prop més de 6 mil habitants, segueix vivint fites històriques gràcies al club de tennis de taula que presideix Enric Vall. El Club Tennis Taula Borges s'ha classificat aquest divendres per a les semifinals de la Europe Cup masculina de tennis taula i ara lluitarà per jugar per primera vegada la gran final de la competició continental. 

Tot i les restriccions d'aforament per la situació de la pandèmia, el local del Centre de Tecnificació de Les Borges ha estat el quart jugador en el partit contra l'HB Ostrov de Txèquia. Triomf de la tripleta titular formada pels catalans Marc Duran i Joan Masip i el suec Viktor Brood al Golden Match, un nou i innovador format. Un triomf per 3 a 2 i en empatar s'ha fet el Golden Match, tres partits a un set cada partit. Una classificació més que èpica.  

ESPORTS HIVERN

Pol Makuri es troba a Lillehammer (Noruega) per participar, fins al pròxim 23 de gener, en el Campionat del Món d’Esports d’Hivern Adaptats. Després de 12 anys en l’alt rendiment, l’esportista d’Igualada afronta una de les cites més destacades de la seva carrera esportiva. 

El fondista, amb una hemiparèsia que l’afecta a una cama i un braç de la mateixa part del cos, somia en tornar de Noruega amb el bitllet per als Jocs Paralímpics de Pequín 2022 a la butxaca.

Amb quines perspectives afrontes el Mundial de Lillehammer?
Hi arribo amb tota la motivació i il·lusió del món. Crec que he fet una gran temporada i arribo amb molt bones sensacions. És cert que fa un mes que estic amb molts nervis, a causa de la incertesa de la pandèmia, però això no em pot desviar del camí. Vull baixar punts IPC, el rànquing i intentar treure un bitllet per als Jocs Paralímpics.

Has reiterat que els Jocs Paralímpics són un clar objectiu per a tu. Com de lluny estàs d’aconseguir-ho?
Cada cop ho veig més a prop, perquè estem treballant molt bé. Fa 12 anys que estic picant pedra per estar en un Mundial i uns Jocs. Crec que amb esforç, motivació, dedicació màxima... tot és possible.

Quins efectes creus que podria tenir una hipotètica participació olímpica a Pequín?   
Un dels principals propòsits és poder donar a conèixer la paràlisi cerebral, i mostrar-la com una diversitat funcional molt diversa, extraordinària. I crec que amb la difusió que en poguéssim fer podríem engrescar a més gent a competir en aquesta disciplina i fer-la créixer.

Com veus l’evolució de l’esport d’hivern inclusiu a casa nostra?
Crec que s’ha fet molt bona feina, i a la vegada encara hi ha molt camí per recórrer. Tant en l’àmbit català com estatal m’he sentit molt ben acollit, però soc conscient que la meva discapacitat m’ho ha permès, ja que podia competir a tots els circuits. Potser, si anés amb cadira, no hagués estat així.