El patí de vela celebra aquest any el seu centenari consolidat com una de les disciplines més singulars del sistema esportiu català i com un element clau del patrimoni marítim del país. Aquest ha estat un dels eixos tractats al programa Més que esport de Ràdio 4, amb la participació del president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva.

Nascut a les platges de la Barceloneta i Badalona als anys 20, el patí de vela destaca per un model de pràctica esportiva accessible, sostenible i estretament vinculat al territori. La seva configuració, sense timó ni motor, afavoreix una navegació basada en l’habilitat i la relació directa amb el medi, reforçant valors com l’esforç, l’autonomia i el respecte pel mar.

Actualment, aquesta disciplina viu un moment de creixement i vitalitat, amb una comunitat consolidada i intergeneracional i una presència destacada al litoral català. Tal com va posar de relleu el president de la UFEC, es tracta d’una pràctica amb una gran capacitat d’atracció, marcada pel seu caràcter accessible i popular. La pràctica regular i la celebració de regates de forma continuada evidencien aquest arrelament social i la seva projecció de futur.

En el marc de l’entrevista, Esteva també va insistir en la necessitat de potenciar el llegat dels grans esdeveniments esportius, especialment pel que fa a la promoció de l’esport de base i l’accés al mar. En aquest sentit, va defensar impulsar iniciatives que permetin apropar disciplines com el patí de vela a la ciutadania i, especialment, als més joves, amb l’objectiu de facilitar que la població pugui obrir-se al mar i ampliar la base de practicants.

El centenari coincideix, a més, amb un context global que reforça el compromís del sector esportiu amb la sostenibilitat. En aquest àmbit, es va recordar que la problemàtica dels plàstics al mar és una responsabilitat directa de la societat i va situar el patí de vela com una eina idònia per generar consciència, per la seva connexió directa amb el medi i el seu caràcter no contaminant.

En aquest context, s’impulsen accions com el documental “Sense timó. Per un mar lliure de plàstics”, que contribueix a projectar aquesta disciplina més enllà de la vessant competitiva i a reforçar el seu impacte social i ambiental. El documental és una producció associada amb CaixaForum+ de la Fundació ”la Caixa”, plataforma on ja es pot visualitzar (enllaç).

Amb 100 anys d’història, el patí de vela continua evolucionant com una pràctica esportiva arrelada, accessible i compromesa, contribuint activament a la promoció de l’esport i a la difusió dels valors vinculats al mar i a la sostenibilitat.

Barcelona arrossega un dèficit estructural d’equipaments esportius que posa en risc el seu teixit associatiu i limita el potencial de l’esport com a motor de ciutat. En una entrevista a Metrópoli Abierta, el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva, alerta que la manca d’inversió i de planificació a llarg termini està debilitant un sector clau tant des del punt de vista social com econòmic.

En aquest context, Esteva defensa la necessitat urgent d’un gran pacte de ciutat que impliqui tots els actors polítics i institucionals i que permeti activar inversions reals i sostingudes en el temps. L’objectiu és clar: situar l’esport com una autèntica política estratègica i revertir una situació marcada per la falta d’execució de propostes concretes, malgrat les iniciatives presentades des del sector esportiu en els darrers anys.

La reflexió va més enllà del diagnòstic i apunta també cap a la necessitat de pensar la ciutat amb ambició. El president posa sobre la taula la importància d’impulsar projectes innovadors capaços de generar un llegat real, especialment en aquells territoris amb més dèficit d’infraestructures. En aquest sentit, es plantegen idees que busquen obrir el debat sobre nous models d’equipaments esportius i noves formes d’aprofitar l’espai urbà per a la pràctica
esportiva.

Aquesta visió es trasllada igualment a la gestió dels grans esdeveniments esportius, que no poden limitar-se a un impacte puntual. La celebració d’esdeveniments internacionals hauria de servir per impulsar infraestructures i projectes amb continuïtat, capaços de transformar la ciutat i ampliar les oportunitats de pràctica esportiva per a la ciutadania.

Tot plegat s’emmarca en la reivindicació del valor estratègic de l’esport. El sector no només contribueix de manera decisiva a la salut, la cohesió social i la qualitat de vida, sinó que també té un pes rellevant en l’economia: el 3 % del PIB. Malgrat això, conclou Esteva, el nivell d’inversió pública continua molt per sota del que correspondria al seu impacte real, que és del 0,2 % del pressupost de la Generalitat, fet que condiciona el desenvolupament present i posa en risc el futur del model esportiu català.

Banyoles ha homenatjat David Moner, una de les figures més influents del dirigentisme esportiu català, coincidint amb el desè aniversari de la seva mort i amb la presentació del llibre “David Moner. L’home que feia avançar la barca”, escrit per Jordi Basté i il·lustrat per Ivan Forcadell.

L’acte, celebrat a l’Espai Eat Art – Fundació Lluís Coromina, ha tingut un marcat to emotiu i ha reunit familiars, representants institucionals i persones vinculades al món de l’esport que van compartir trajectòria amb Moner. La vetllada ha inclòs una lectura compartida que ha servit per repassar la seva figura des d’una vessant tant personal com esportiva.

Estretament vinculat a Banyoles des dels seus inicis a l’estany i al Club Natació Banyoles, Moner va construir una trajectòria que el va situar al centre de l’estructuració de l’esport català contemporani. El llibre posa el focus en aquesta evolució i en la seva manera d’entendre el lideratge, basada en la discreció, la capacitat de generar consens i el treball col·lectiu.

El dirigent va presidir la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) durant 18 anys, i també va estar al capdavant del Comitè Olímpic Català, des d’on va contribuir a consolidar i projectar el model esportiu català. La seva trajectòria va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, entre altres distincions.

En aquest sentit, el president de la UFEC, Gerard Esteva, ha volgut recordar la seva figura destacant que “Moner va dedicar la seva vida a fer créixer l’esport català des del compromís, el lideratge discret i el treball col·lectiu. Va ser president de la UFEC durant 18 anys, deixant-nos un llegat que continua inspirant generacions”. Esteva ha afegit que “aquest és un gran moment per recordar, en el desè aniversari de la seva mort, el profeta de l’esport català”.

Deu anys després de la seva mort, Banyoles ha volgut reivindicar la vigència del seu llegat i el seu arrelament a la ciutat, recuperant la memòria d’un dels noms propis que han marcat l’evolució de l’esport català en les darreres dècades.