Xiuxiuejar i la Unió de Federacions Esportivesde Catalunya (UFEC) han signat un conveni de col·laboració per impulsar l’ús del català en l’àmbit digital, social i esportiu, i per afavorir la presència de les federacions esportives catalanes a la plataforma.

L’acord estableix un marc general de cooperació institucional entre totes dues entitats amb l’objectiu de promoure espais de difusió i participació vinculats a la llengua catalana i al teixit esportiu del país. En aquest sentit, la UFEC donarà a conèixer Xiuxiuejar entre les federacions esportives catalanes adherides o vinculades a l’entitat, i utilitzarà la plataforma com a canal de comunicació, difusió i promoció de continguts relacionats amb l’esport català.

Per a Xiuxiuejar, aquest acord representa un pas rellevant en la consolidació de la plataforma com a espai digital de proximitat, participació i expressió en català. La col·laboració amb la UFEC permet apropar Xiuxiuejar a un dels sectors més actius i vertebradors de la societat catalana: l’esport federat.

El conveni també preveu que Xiuxiuejar faciliti a la UFEC informació sobre la plataforma, les seves funcionalitats i els seus objectius, així com l’exploració conjunta de possibles accions de comunicació, promoció institucional i sensibilització vinculades a l’esport català i a la promoció del català en entorns digitals.

Amb aquesta aliança, Xiuxiuejar reforça el seu compromís amb la normalització del català a les xarxes socials i amb la creació d’un ecosistema digital propi, obert i participatiu, capaç de connectar comunitats, entitats i ciutadania al voltant de la llengua i la cultura catalanes.

El patí de vela celebra aquest any el seu centenari consolidat com una de les disciplines més singulars del sistema esportiu català i com un element clau del patrimoni marítim del país. Aquest ha estat un dels eixos tractats al programa Més que esport de Ràdio 4, amb la participació del president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva.

Nascut a les platges de la Barceloneta i Badalona als anys 20, el patí de vela destaca per un model de pràctica esportiva accessible, sostenible i estretament vinculat al territori. La seva configuració, sense timó ni motor, afavoreix una navegació basada en l’habilitat i la relació directa amb el medi, reforçant valors com l’esforç, l’autonomia i el respecte pel mar.

Actualment, aquesta disciplina viu un moment de creixement i vitalitat, amb una comunitat consolidada i intergeneracional i una presència destacada al litoral català. Tal com va posar de relleu el president de la UFEC, es tracta d’una pràctica amb una gran capacitat d’atracció, marcada pel seu caràcter accessible i popular. La pràctica regular i la celebració de regates de forma continuada evidencien aquest arrelament social i la seva projecció de futur.

En el marc de l’entrevista, Esteva també va insistir en la necessitat de potenciar el llegat dels grans esdeveniments esportius, especialment pel que fa a la promoció de l’esport de base i l’accés al mar. En aquest sentit, va defensar impulsar iniciatives que permetin apropar disciplines com el patí de vela a la ciutadania i, especialment, als més joves, amb l’objectiu de facilitar que la població pugui obrir-se al mar i ampliar la base de practicants.

El centenari coincideix, a més, amb un context global que reforça el compromís del sector esportiu amb la sostenibilitat. En aquest àmbit, es va recordar que la problemàtica dels plàstics al mar és una responsabilitat directa de la societat i va situar el patí de vela com una eina idònia per generar consciència, per la seva connexió directa amb el medi i el seu caràcter no contaminant.

En aquest context, s’impulsen accions com el documental “Sense timó. Per un mar lliure de plàstics”, que contribueix a projectar aquesta disciplina més enllà de la vessant competitiva i a reforçar el seu impacte social i ambiental. El documental és una producció associada amb CaixaForum+ de la Fundació ”la Caixa”, plataforma on ja es pot visualitzar (enllaç).

Amb 100 anys d’història, el patí de vela continua evolucionant com una pràctica esportiva arrelada, accessible i compromesa, contribuint activament a la promoció de l’esport i a la difusió dels valors vinculats al mar i a la sostenibilitat.

Barcelona arrossega un dèficit estructural d’equipaments esportius que posa en risc el seu teixit associatiu i limita el potencial de l’esport com a motor de ciutat. En una entrevista a Metrópoli Abierta, el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva, alerta que la manca d’inversió i de planificació a llarg termini està debilitant un sector clau tant des del punt de vista social com econòmic.

En aquest context, Esteva defensa la necessitat urgent d’un gran pacte de ciutat que impliqui tots els actors polítics i institucionals i que permeti activar inversions reals i sostingudes en el temps. L’objectiu és clar: situar l’esport com una autèntica política estratègica i revertir una situació marcada per la falta d’execució de propostes concretes, malgrat les iniciatives presentades des del sector esportiu en els darrers anys.

La reflexió va més enllà del diagnòstic i apunta també cap a la necessitat de pensar la ciutat amb ambició. El president posa sobre la taula la importància d’impulsar projectes innovadors capaços de generar un llegat real, especialment en aquells territoris amb més dèficit d’infraestructures. En aquest sentit, es plantegen idees que busquen obrir el debat sobre nous models d’equipaments esportius i noves formes d’aprofitar l’espai urbà per a la pràctica
esportiva.

Aquesta visió es trasllada igualment a la gestió dels grans esdeveniments esportius, que no poden limitar-se a un impacte puntual. La celebració d’esdeveniments internacionals hauria de servir per impulsar infraestructures i projectes amb continuïtat, capaços de transformar la ciutat i ampliar les oportunitats de pràctica esportiva per a la ciutadania.

Tot plegat s’emmarca en la reivindicació del valor estratègic de l’esport. El sector no només contribueix de manera decisiva a la salut, la cohesió social i la qualitat de vida, sinó que també té un pes rellevant en l’economia: el 3 % del PIB. Malgrat això, conclou Esteva, el nivell d’inversió pública continua molt per sota del que correspondria al seu impacte real, que és del 0,2 % del pressupost de la Generalitat, fet que condiciona el desenvolupament present i posa en risc el futur del model esportiu català.