ENTREVISTA A LAURA COROMINAS, VOCAL DE LA FCP A BARCELONA
Laura Corominas és vocal de Barcelona de la Federació Catalana de Pàdel (FCP). Una demarcació que compta actualment amb 12.802 llicències federatives i 158 clubs esportius. Corominas detalla la situació d’una localització amb una evident falta de pistes, i quins aspectes caldria treballar per millorar l’estat de salut del pàdel català.
Què suposa la responsabilitat de ser el vocal de pàdel del teu territori?
Personalment no resulta una responsabilitat, realment és una oportunitat boníssima per poder fer arribar a la FCP les necessitats que tenim. Fins ara, no sabia tot el que una federació ens podia arribar a ajudar, i poder encarregar-me de transmetre-ho a la junta per reconvertir-ho en valor afegit pels clubs m’omple molt en l’àmbit personal. Al final el pàdel no pot créixer si no ajudem als clubs. Estem al mig de la cadena de valor i som un engranatge fonamental en aquest sector on hi són els jugadors, marques, botigues, FCP, entre d’altres.
Pels que no et coneixen, d’on ve la vinculació amb el pàdel? Com va ser el primer contacte amb el nostre esport i què t’hi va enganxar?
La meva primera vegada va ser amb els meus caps quan treballava a Font Vella. Vam començar a fer partidets setmanals i el que més em va enganxar és que era molt fàcil d’aprendre i l’evolució és molt ràpida.
Em van encantar perquè era una manera de tenir un vincle més proper, era molt social i sobretot hi podia jugar qualsevol persona encara que no hagués jugat a cap esport de raqueta o de pilota anteriorment, com era el meu cas. Un cop comences sempre falla algú i el cercle amb qui jugues es va ampliant. És impossible no enganxar-te.
Com a bona coneixedora del pàdel a la teva àrea geogràfica, quina és la realitat del pàdel ara mateix al teu territori?
La realitat del pàdel ara mateix a Barcelona és que falten pistes perquè el mercat està en constant creixement i arriba un moment que és impossible trobar pista en hora punta. És cert que el mercat està com està, comunitats i clubs operen amb treballadors sense títol, en condicions laborals un xic irregulars i amb unes tarifes de preu que ja sabem tots com funcionen. Aquests factors provoquen que al pàdel li costi molt professionalitzar-se.
Després de la pandèmia, la comunitat padelera ha tornat amb moltíssimes ganes de jugar i socialitzar-se, fet que és molt bo pel sector i per la recuperació dels clubs que han patit molt aquests mesos.
Quins aspectes de l’actual estat de salut del pàdel català creus que s’han de materialitzar per millorar el pàdel a la teva demarcació?
Percentualment hi ha molts més homes jugant que dones. Crec que és un factor que hem de treballar per aconseguir un ambient encara més familiar i acollidor al sector. Com a federació seria molt interessant aconseguir una lliga més amateur per la gent d’iniciació o buscar la manera d’integrar en el Circuit a tota la comunitat de jugadors que estan començant. En aquest sentit, crec que es podria apostar per la creació d’equips mixtes, ja que ajudaria a créixer el pàdel femení.
D’altra banda, seria interessant apostar per una lliga d’equips de nens. Avui en dia els nens amateurs tenen poques alternatives per jugar partits, fer tornejos del seu nivell o jugar amb els equips.
I per últim fer més cursos de monitors, ja que el mercat ara mateix és molt escàs a la zona de Barcelona, i resulta molt complicat incorporar nous monitors bons als equips dels clubs i cada cop hi ha més demanda de classes.