EL MILLOR DEL 2016
Els esportistes paralímpics catalans a Rio van ajudar a guanyar un terç de les medalles d’Espanya
Aquest any també ha estat marcat esportivament per la celebració dels Jocs Paralímpics, un esdeveniment en què els esportistes catalans van tornar a evidenciar, altra vegada, la bona salut de què gaudeix l’esport català, van posicionar Catalunya arreu del món com un país esportiu de primer ordre i, per últim, van mostrar la tenacitat, l’esperit de superació, l’esforç i la constància que els va fer aconseguir tornar dels Jocs amb un botxí important, a pesar de les retallades durant l’últim cicle olímpic.
Dels 110 esportistes que formaven la delegació espanyola, un terç (38) eren catalans, 10 dels quals (9 esportistes i 1 guia) van aconseguir tornar amb almenys una medalla penjada al coll. En total han estat 11: 4 ors i 7 plates.
Ors de Congost i Descarrega
Elena Congost va passar a la història en ser la primera campiona paralímpica de marató en la història dels Jocs. A més, va haver de córrer sense el seu guia, Roger Esteva, per indisposició d’aquest. “Si per un esportista ja és un somni guanyar un or, si és la primera vegada que es fa aquesta prova i ets la primera dona en guanyar-la: és doble satisfacció, orgull i felicitat de saber que he fet història” explicava Congost. Gerard Descarrega, als 400 m llisos classe T11, va donar la segona medalla d’or d’atletisme.
Gruix de medalles per a la natació
Les altres dues medalles d’or van ser per a als nedadors debutants Núria Marquès (400m lliures S9) i Òscar Salguero (100m braça SB8). De fet, la natació es va fer amb la majoria de les medalles. A aquests dos ors de Marquès i Salguero, se’ls ha d’afegir una segona medalla de plata per a Marquès (100 m esquena S9), tres medalles de plata per a Sarai Gascón (100 m papallona, 100 m lliures S9, 200 m estils SM9) i una plata per a Miguel Luque (50 m braça SB3).
Ple que fa a les medalles obtingudes en altres esports, destaca la medalla de plata aconseguida en ciclisme tàndem per Ignasi Ávila amb Joan Font com a guia en la prova de cursa de fons en carretera. “El nostre secret és la compenetració. Vam començar dues persones que no es coneixien de res, ell que portava moltíssims anys al ciclisme i jo que venia de l’atletisme. La confiança, la perseverança i buscar un repte junts ha fet que aconseguíssim els triomfs que hem aconseguit”, recorda Ávila en referència a la importància del seu guia en els èxits aconseguits.
L’última medalla dels jugadors catalans van aconseguir-la Jaume Llambi i Jordi Cruz, integrants de la selecció espanyola de bàsquet en cadira de rodes que va fer història guanyant la medalla de plata després de perdre en la final contra els EUA per 52 a 68.
Mateix registre que fa 4 anys
Aquestes medalles, que suposen un terç de les obtingudes per la delegació espanyola (31), juntament amb els diplomes amb què es van fer els esportistes catalans (18), formen un balanç que iguala els registres assolits pels esportistes de casa nostra a la cita de fa 4 anys a Londres, on van sumar 12 medalles, i mostra el bon nivell de federacions, clubs i esportistes per mantenir l’excel·lència a base de treball, talent i esforç.
Uns resultats, en definitiva, que són una mostra de la bona salut de l’esport català i que posicionen Catalunya al món com un país esportiu de primer ordre.