ENTREVISTA
Maria Vicente (Hospitalet de Llobregat, 2001) s’ha convertit en una de les grans promeses de l’atletisme català i espanyol. L’atleta de l’ISS L’Hospitalet, amb només 17 anys, va guanyar el passat any el campionat del món juvenil en heptatló que es va disputar a Nairobi (Kènia); i al març va batre el rècord mundial juvenil de puntuació amb una marca històrica de 4.371 punts. Vicente, guardonada a la 21a Festa de l’Esport Català com a esportista amb més projecció femenina, es troba actualment entrenant al CAR de Sant Cugat sota les ordres de Fernando Martínez, responsable de proves combinades de la Federació Catalana d’Atletisme. Ara només pensa a entrenar i seguir les passes dels seus ídols Jorge Ureña i Ruth Beitia.
Quins són els teus objectius a curt i llarg termini?
El cap de setmana que ve tinc el míting internacional de Belgrad on espero fer la mínima per participar en l’Europeu de la meva categoria. A llarg termini, veig precipitat pensar en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, ja que encara sóc molt jove i aquell mateix any tinc també el Mundial Júnior, que és el meu principal objectiu. Tot i que, si aconsegueixo fer la mínima per als Jocs Olímpics, hi participaria perquè ser-hi és el somni de qualsevol atleta, i també el meu.
El passat mes de març vas batre el rècord mundial juvenil de puntuació amb 4.371 punts. Què vas sentir quan vas veure que havies aconseguit aquesta marca?
Sabia que estava bé de forma física però ni el meu entrenador ni jo esperàvem aconseguir el rècord. Vam anar a competir i a fer-ho el millor possible però en cap moment ens va passar pel cap. Al veure que vam aconseguir una marca rècord ens vam alegrar molt però vam continuar amb ‘els peus a terra’.
Ara estàs entrenant al CAR Sant Cugat en el grup de Fernando Martínez. Què t’aporta entrenar allà?
Fa pràcticament vuit mesos que hi sóc. Estic interna al CAR de Sant Cugat, és el lloc on visc, entreno i estudio, i hi estic molt bé. El grup d’entrenament és molt acollidor i el fet de poder entrenar amb Fernando Martínez, que en sap molt, m’està agradant molt.
És possible actualment poder dedicar-se en exclusiva a l’atletisme?
A Espanya no hi ha pràcticament cap atleta que s’hi pugui dedicar de forma exclusiva i professionalment, i que no tingui cap tipus d’estudis. L’atletisme és un esport minoritari, i és necessari tenir també uns estudis perquè no et dona per viure-hi tota la vida.
Què et va motivar a començar a fer atletisme?
Vaig començar amb 12 anys. En aquell moment, la meva mare sempre em comentava que provés amb l’atletisme, que segurament ho faria bé; però a mi no m’agradava perquè pensava que era només córrer.
Un dia la meva mare i la meva tia em van dir que anàvem al cine però en realitat em van portar a una pista d’atletisme. Un cop vaig ser allà, vaig decidir provar-ho i em va agradar molt. I l’any següent ja em vaig apuntar de forma regular.
I què t’ha aportat aquest esport a la teva vida?
L’atletisme m’ha aportat molts valors, com apreciar més les petites coses, el sacrifici, el resultat i també a ser una persona més constant i regular.
Per què participes en combinades en comptes d’especialitzar-te en una modalitat en concret?
Perquè m’agraden totes! Quan arribes als 15 anys t’obliguen a especialitzar-te en una disciplina per poder organitzar-nos en diferents grups. Però jo no volia deixar de practicar-ne cap, així que em van comentar que hi havia la possibilitat de participar en combinades. I cap allà vaig anar.
Les proves combinades de moment no tenen molt de reconeixement a Espanya. Què creus que s’hauria de fer perquè això canviés?
De mica en mica està començant a tenir més reconeixement, gràcies en part a Jorge Ureña, que l’any passat va quedar subcampió d’Europa, i pel meu èxit al campionat del món juvenil. Les proves combinades comencen a aparèixer als mitjans, però sí que és veritat que ens tenen molt apartats. Som ‘els raritos’ però també formem part de l’atletisme.
Mentalment, i considerant que ets molt jove encara, com et motives i t’inspires per continuar endavant i no deixar-te emportar per l’eufòria?
Estic molt orgullosa del que he aconseguit fins al moment, però això no significa res. Sé que he de seguir entrenant i baixant a les pistes cada dia per seguir demostrant-ho a la competició.
Veient tot el que has aconseguit ja. Quin és el sostre de Maria Vicente?
No acostumo a posar-me límits, però òbviament no hi ha més sostre que ser campiona del món i olímpica. Arribar fins allà és al que jo aspiro, ja que no es pot arribar més alt.
Com veus el nivell de l’atletisme català en l’actualitat?
Estem traient molts bons resultats des de categories inferiors fins a l’absoluta. L’atletisme català està creixent molt.