FUTBOL AMERICÀ
El futbol americà català ha dominat el panorama estatal amb Dracs (LNFA), Rookies (LNFA femenina), Pioners (cadets) i Pagesos (flag open i sub17).
Un domini que amaga un excel·lent feina d’esportistes, clubs i la federació. Hem parlat amb Joan Josep Ayuso, president de la Federació Catalana de Futbol Americà, per repassar què ha donat de sí aquesta temporada i el futur del futbol americà català.
Què li sembla el domini català en el panorama estatal de futbol americà?
Que no només fem bé les coses com a Federació, sinó que els clubs també fan molt bé la seva feina. En el nostre cas, crec que es nota com hem potenciat les categories inferiors de flag. És la manera perquè els primers equips puguin assolir èxits com els d’enguany.
Enguany la FCFA ha fet 30 anys. Què implica arribar tan lluny?
L’obligació de seguir endavant.
Com ha viscut l’evolució d’aquest esport els darrers anys a casa nostra?
He vist una millora del joc en línies generals. Però també patim alguna problemàtica: sobretot la manca d’instal·lacions adients. És un problema greu però també un repte a superar i una raó per continuar.
No tenim suficients instal·lacions per practicar futbol americà a Catalunya?
El problema el tenim, sobretot, a la ciutat de Barcelona. A Montjuïc hi ha camps per practicar tots els esports però el lloguer és car i, per al nostre esport, els horaris son nefastos. La majoria de clubs de la ciutat tenen aquesta problemàtica. Per a les categories sènior no és tan greu, però per a les categories inferiors és molt perjudicial. Quin pare o mare vol portar a un nen de 10 anys a entrenar a les 22 h? Anem per les escoles per fer promoció del nostre esport, però aquest dèficit ens està fent molt de mal a Barcelona. A la capital catalana només hi ha el 10% d’esportistes de categories inferiors de la federació.
I què està fent la federació per solucionar aquesta situació?
Fa 2 anys que hem demanat permís a l’Ajuntament per poder utilitzar una instal·lació sense ús de Montjuïc. És l’antic camp de futbol del Polvorí, situat al costat de l’Estadi Serrahima. Hem insistit perquè ens el deixin adequar per a la pràctica del nostre esport i que la base de la ciutat disposi, per fi, d’una instal·lació per al futbol americà. Malauradament, no hem obtingut resposta.
Amb tot, podem afirmar que millora el nivell de jugadors, entrenadors i àrbitres any rere any?
El dels jugadors indubtablement, pel que he comentat de la formació en flag. En el dels àrbitres, en el pitjor dels casos, diria que tenim el mateix nivell que en temporades anteriors. Hem de entendre que tenim pocs ‘zebres’ i això fa que moltes vegades aprenguin en el camp enlloc de formar-se degudament abans d’anar als partits. Seria bo que els entrenadors ajudessin més en aquest sentit però, dissortadament, no és la tònica general. Malgrat tot, seguim fent feina per girar aquesta tendència, com és el campus de tecnificació que organitzem cada any.
Malgrat els èxits esportius, enguany no hi hagut partit internacional. Quan tornarem a veure la selecció catalana?
Fa cinc anys vam poder gaudir d’un Catalunya-Holanda espectacular. Ara mateix tenim una sèrie de condicionants que he de tenir presents. Per una banda hi ha la qüestió econòmica: és car organitzar un esdeveniment d’aquestes característiques. A més, hem de ser conscients que només podem organitzar partits contra rivals propers i de caire amistós; qualsevol temptativa més seriosa hauria de tenir el vistiplau de la FEFA, i això ho condiciona molt. De tota manera, seguirem fent partits de la selecció catalana.
Cada cop hi ha més equips, de flag i de contacte, però potser manca afició. Com s’hauria d’aconseguir?
Seria bo que els pares i les mares que acompanyen la canalla als partits, cada cop difonguin més aquest esport. Els nois que ara juguen han de seguir els partits. No només els seus, també els d’altres categories del seu club, que vagin a veure els rivals i, així, fomentem l’afició. Ells, sobretot els de categories inferiors, seran el públic dels pròxims anys. De tota manera, les finals d’enguany han tingut unes entrades molt importants.
Per acabar, què li demana a la temporada vinent?
Com a mínim que sigui tan bona com aquesta. I, si pot ser, millor. La cirereta seria solucionar el dèficit d’instal·lacions.