ESPORT PER A CECS
Begoña Curero és la nova campiona catalana d’Esquí per a Cecs després d’una exitosa carrera com a nedadora
No hi ha reptes suficientment ambiciosos o inabastables quan la disciplina és ferma i es plega als designis d’una mentalitat guanyadora. Begoña Curero n’és el perfecte paradigma d’aquest dogma: en menys de quatre anys ha passat a ser una promesa de l’esquí català després de deixar la natació d’elit.
Si a aquesta ductilitat li sumem que pateix un glaucoma, una discapacitat visual que li provoca una pèrdua total de visió a l’ull dret i a gran part de l’esquerre, la gesta assumeix cotes extraordinàries. “Sóc molt competitiva. M’agrada tenir una meta per poder ser millor cada dia. L’esport és un repte que em puc marcar amb mi mateixa”, explica la polifacètica atleta, que entén el tast d’experiències esportives diverses com una forma de conèixer els seus propis límits.
De fet, aquesta capacitat d’adaptació no és improvisada, sinó que va treballar-la des de la base. Curero va iniciar el seu periple esportiu alternant natació, atletisme i esquí. Al final, es va decantar per la primera modalitat, en tant que era la que més l’havia enganxat des que comencés a competir amb onze anys als campionats que organitza la ONCE. A partir d’aquí arribarien els campionats infantils d’Espanya, els internacionals junior, els absoluts i, posteriorment, la decisió de professionalitzar-se el 2005; dos anys abans d’estrenar-se en un campionat internacional absolut. El 2011 es proclamaria campiona d’Europa.
Tanmateix, el seu gran moment com a nedadora arribaria el 2012: “Poder competir als paralímpics de Londres va ser una experiència meravellosa”, afirma una Curero que senyala al vuitè lloc en la final olímpica de 100m braça com el millor moment de la seva carrera. L’experiència als Jocs va ser la catarsis a tota una trajectòria que acabaria poc després a causa d’una intervenció quirúrgica: “Després de Londres vaig haver de ser operada i no vaig aconseguir recuperar-me del tot. Nedar t’exigeix estar al 100% i jo ja no podia”. Finalment, el 2014 formalitzaria la seva retirada de la piscina amb una doble decisió: deixar el CAR de Sant Cugat i retrobar-se amb la seva passió pels esquís.
Arribada a l’esquí
L’aposta per aquesta nova aventura l’ha portat a proclamar-se, quatre anys després, campiona de Catalunya d’Esquí per a Cecs en modalitat femenina a La Molina a principis de març, en el que era el seu primer certamen en aquesta disciplina. La neu li ha brindat, a més, l’oportunitat de conèixer gent i crear llaços amb aquells que ‘li fan d’ulls’: “Jo sola no puc practicar l’esquí, necessito l’ajuda d’un guia que em va donant indicacions per un auricular perquè no xoqui amb cap obstacle. Al final, acabes tenint molta confiança amb aquella persona”, relata Curero, que va comptar amb l’ajuda de Maite Adraste a La Molina.
Lluny de plantejar-se quan abandonarà un món de l’esport que concep com a hobby, Begoña Curero només pensa en seguir sumant experiències al seu dilatat currículum personal. De moment, ha començat amb el crossfit, “un esport on tu et marques el límit”, però també medita posar-se un mallot i pujar a una bici. “El ciclisme em crida l’atenció, però mai he trobat un forat per iniciar-m’hi”, declara l’atleta, convençuda que ho acabarà aconseguint.
És precisament aquesta voluntat arrasadora la que pal·lia qualsevol limitació associada la seva discapacitat visual. “Mai he tingut por de practicar cap esport. Tot allò que em marco, trobo la manera d’aconseguir-ho”, sentencia una Begoña Curero motivada a fer dels reptes accions quotidianes. Per si algun dia no fos prou amb el seu ànim, sap que pot comptar amb el suport d’un organisme federatiu cada cop més implicat amb els esports adaptats i la inclusió social.