GIMNÀSTICA
Thais Escolar va ser esportista d’elit becada al CAR de Sant Cugat. Un any després de retirar-se, amb 18 anys, va ser mare. Deu mesos després va tornar a competir. Actualment, el seu fill també fa gimnàstica, al mateix club que ella, el CG Osona. Aquest cap de setmana competiran tots dos en el Campionat d’Espanya de gimnàstica artística que es disputa a València.
Comencem pel principi. Per què decideixes tornar a competir poc temps de ser mare? Com ho vas viure?
Va ser dur, estar sense el meu fill durant tot el dia i només poder veure’l a la nit, tan petit…
Al principi no tenia permís de conduir i els trajectes de casa meva, a Vic, fins al CAR de Sant Cugat els feia amb tren i perdia 3 hores només en trajectes; afegeix les hores que dedicava a entrenar…
Com dic va ser dur adaptar-me, no als entrenaments, sinó a separar-me del meu fill. Els entrenaments, com he dit en diverses ocasions, va ser com haver tornat d’unes vacances d’estiu.
Com és que decideixes tornar a la gimnàstica en actiu fa un any, després de diversos anys sense competir?
Perquè és la meva passió. He hagut de deixar d’entrenar per diverses lesions, ara no tinc un objectiu fix ni cap pressió. I la veritat que abans de prendre aquesta decisió ja vaig intentar fer alguna activitat per fer alguna cosa… Però res m’omplia tant com la gimnàstica.
Com compagines el teu paper de mare amb el d’esportista d’elit?
Quan vaig tornar a l’alt rendiment, el meu fill tan sols tenia 10 mesos, l’havia de deixar amb la seva àvia per poder anar a entrenar. En complir l’any ja el portava a la guarderia i d’aquesta manera l’àvia només havia de fer-se càrrec d’ell a la tarda.
Aquesta va ser la meva gran ajuda, la guarderia i la seva àvia. Quan competia fora de casa sempre es quedava amb ella.
Com vas reaccionar quan el teu fill et va dir que també volia ser gimnasta?
Al principi em va costar acceptar-lo. Tant que vaig intentar apuntar-lo a altres esports com el futbol o l’atletisme.
Però res, ell volia fer gimnàstica. Així que amb 7 anys el vaig apuntar al meu club actual, el CG Osona, però només entrenava dos dies a la setmana i si hi anava… Avui dia entrena de dilluns a dissabte i li encanta. A les tardes el deixa el seu pare al gimnàs, ja que jo començo a treballar abans que ell, i a la nit ja el recullo jo.
El consell per al meu fill és que gaudeixi, que entreni tot el que vulgui però gaudint, sense pressió. No sé què passarà en uns anys però de moment vull que s’ho prengui amb calma, ja que és molt petit i té un llarg camí al davant…. Així que amb calma i a gaudir cada competició i experiència nova que pugui sorgir.
Com veus el teu futur com a gimnasta avui dia?
Ara mateix no sé quin futur té el meu retorn perquè és molt recent. Aniré a poc a poc, no vull més lesions que m’obliguin a deixar de practicar aquest esport.
És la primera vegada que mare i fill coincideixen en un Campionat d’Espanya com a gimnastes competint. Com ho viureu? Estàs feliç per això?
La veritat que no m’havia parat a pensar seriosament en això.
Estic molt orgullosa de compartir un moment així amb el meu fill i veure com gaudeix del seu moment i debut, junts en el mateix club com a gimnastes. Per a mi, ell és el protagonista, no jo.