PESCA
La catalana Andrea Pina i la gallega federada a Catalunya Sandra de la Fuente conquereixen la cima mundial amb l’equip nacional
La selecció nacional de dames de pesca mar, formada per la gallega Rosa López Villar, les andaluses Sandra Oliva i Marta Guerrero, la murciana Tomasa Patricia Costa, la catalana Andrea Pina i la gallega federada a Catalunya Sandra de la Fuente van conquistar el títol mundial en els passats Campionats del Món de Pesca Esportiva disputats a Langebaan, Sud-àfrica.
La competició es va desenvolupar el passat mes de febrer, on l’expedició espanyola estava formada per 80 esportistes, i es van poder viure uns autèntics Jocs Mundials, ja que es disputaven les cites mundials de diverses modalitats en paral·lel.
Pel que fa a l’or aconseguit per l’equip femení, és un èxit sense precedents, ja que es tracta a més de la primera ocasió en què una selecció femenina espanyola es puja al podi de pesca esportiva en un Mundial; acompanyada a la cita sud-africana per l’or també de l’equip sènior masculí.
Durant quatre jornades de competició, a més d’un entrenament oficial previ, les sis pescadores espanyoles van mostrar una aclaparadora superioritat entre un total de dotze seleccions participants. Allà, a més d’Espanya, també van estar les millors pescadores de Portugal, Croàcia, Anglaterra, França, Holanda, Alemanya, Sud-àfrica, Irlanda, Itàlia, Brasil i Namíbia.
Després d’arribar a Langebaan el combinat de Dames van disposar de tres dies de entrenaments abans de participar de participar en la cerimònia d’inauguració el dia 9 a Johannesburg.
En el sistema de competició participaven 12 països amb cinc esportistes en cada mànega. La platja dividida en cinc sectors, i dotze llocs en cada sector, una sola canya per pescadora i pesca sense mort. L’esportista de cada equip que no pescava actuava de capitana, assistint a les seves companyes, passant informació i animant.
El primer dia de competició va ser una mànega complicada. Els cargols de mar es menjaven els esquers i les pescadores havien de canviar les canyes ràpidament. Tot i així, el combinat estatal es va posar líder. El segon dia va aparèixer el fort vent i les algues van inundar la riba, però l’equip va mantenir el liderat amb una nova primera posició. El tercer va ser encara més el dur que els anteriors, on la força del vent feia volar la sorra i les gorres de les pescadores, que havien de lluitar força contra les inclemències per poder tirar la canya al lloc assignat. Amb tot, un tercer primer lloc de la jornada que els donava un avantatge de 9 punts respecte les segones. La medalla estava garantida però el combinat volia l’or.
Així doncs, després de guanyar les tres primeres mànigues, bastant-li un sisè lloc per aconseguir el títol en l’últim dia de competició.