ALPINISME
“Un reconeixement històric que ajudarà a donar-nos més visibilitat”, ha defensat Jordi Merino, president de la FEEC
L’alpinisme ha estat declarat com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO. La decisió va ser presa dijous passat per un comitè especial de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) reunit a Bogotà.
Els relators de la UNESCO han remarcat que l’alpinisme “ofereix un exemple positiu d’una relació duradora entre els éssers humans i el seu entorn”. Des de l’organisme internacional s’ha destacat “l’estil de vida” que comporten les activitats alpinistes com a valor a tenir en compte en el moment de prendre la decisió.
Tot i que ja hi ha algunes pràctiques esportives tradicionals declarades patrimoni de la humanitat, el reconeixement de l’alpinisme és “històric”, afirma Jordi Merino, president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), perquè “és la primera modalitat esportiva que entra en aquesta llista”.
Un comitè integrat per 24 països va ser l’encarregat de prendre aquesta decisió basats en recomanacions dels experts. De fet van ser Itàlia i França qui van impulsar el reconeixement que ràpidament va trobar també el suport de Suïssa.
Cal destacar que la UNESCO rep anualment centenars de comandes dels 178 estats que van ratificar la Convenció per a la salvaguarda de el patrimoni cultural immaterial de 2003, però només accepta considerar uns 50 casos cada any.
Sense dubte, “aquest reconeixement ajudarà a donar-nos més visibilitat”, exposa Merino, ja que “que l’alpinisme es més que una modalitat esportiva, té uns valors afegits que el fan encara més gran”.
L’alpinisme, segons la FEEC
En els estatuts de de la FEEC, l’alpinisme es defineix com el conjunt d’especialitats que es solen practicar a l’alta muntanya, sobre terreny rocós, nevat i/o glaçat i en tota mena de condicions.
Totes elles requereixen d’un coneixement complet de l’entorn on es realitzen les activitats (terreny i climatologia) així com de les diverses tècniques i materials comuns (sobretot piolet, grampons i corda).
Hi ha les especialitats següents: alpinisme clàssic, esquí de muntanya i raqueta de neu. En totes elles, es valora l’obertura de rutes noves, la repetició per primera vegada per catalans, la dificultat, les condicions trobades, l’estil (nombre de participants, ús d’oxigen, portadors, equipament previ, etc.).
Pràctica segura
Més enllà dels nous afeccionats que pot guanyar l’alpinisme català gràcies a aquest reconeixement, “és important conscienciar als nous adeptes de l’aprenentatge, acompanyament i seguretat que es necessita per accedir a la muntanya”, recorda Merino; un missatge que xoca amb “la superficialitat amb què es ven l’aventura sense valorar els riscos”, ha reblat el president de l’entitat.