Barcelona arrossega un dèficit estructural d’equipaments esportius que posa en risc el seu teixit associatiu i limita el potencial de l’esport com a motor de ciutat. En una entrevista a Metrópoli Abierta, el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), Gerard Esteva, alerta que la manca d’inversió i de planificació a llarg termini està debilitant un sector clau tant des del punt de vista social com econòmic.
En aquest context, Esteva defensa la necessitat urgent d’un gran pacte de ciutat que impliqui tots els actors polítics i institucionals i que permeti activar inversions reals i sostingudes en el temps. L’objectiu és clar: situar l’esport com una autèntica política estratègica i revertir una situació marcada per la falta d’execució de propostes concretes, malgrat les iniciatives presentades des del sector esportiu en els darrers anys.
La reflexió va més enllà del diagnòstic i apunta també cap a la necessitat de pensar la ciutat amb ambició. El president posa sobre la taula la importància d’impulsar projectes innovadors capaços de generar un llegat real, especialment en aquells territoris amb més dèficit d’infraestructures. En aquest sentit, es plantegen idees que busquen obrir el debat sobre nous models d’equipaments esportius i noves formes d’aprofitar l’espai urbà per a la pràctica
esportiva.
Aquesta visió es trasllada igualment a la gestió dels grans esdeveniments esportius, que no poden limitar-se a un impacte puntual. La celebració d’esdeveniments internacionals hauria de servir per impulsar infraestructures i projectes amb continuïtat, capaços de transformar la ciutat i ampliar les oportunitats de pràctica esportiva per a la ciutadania.
Tot plegat s’emmarca en la reivindicació del valor estratègic de l’esport. El sector no només contribueix de manera decisiva a la salut, la cohesió social i la qualitat de vida, sinó que també té un pes rellevant en l’economia: el 3 % del PIB. Malgrat això, conclou Esteva, el nivell d’inversió pública continua molt per sota del que correspondria al seu impacte real, que és del 0,2 % del pressupost de la Generalitat, fet que condiciona el desenvolupament present i posa en risc el futur del model esportiu català.