La fase de diagnosi del projecte Joves i Català, liderat per l’IEC i que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, Òmnium Cultural i la unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), confirma que el català manté una presència elevada entre els adults referents, però disminueix d’una manera significativa en les interaccions espontànies entre els joves.
El projecte analitza els usos lingüístics dels joves en els àmbits de socialització de l’esport i el lleure i fa recomanacions d’intervenció que s’avaluaran a posteriori. Les observacions de la prova pilot acordada en 10 clubs esportius i 4 de lleure juvenil mostren que el català cau de manera dràstica quan la iniciativa comunicativa és dels joves o quan la interacció és entre iguals. Les dades corresponen a la fase inicial de diagnosi i constitueixen la base sobre la qual es desplegaran les actuacions de millora previstes en el projecte.
En l’àmbit de l’esport, on el projecte compta amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), s’han observat deu entitats esportives de Barcelona, en dotze disciplines diferents, amb la implicació d’uns 1.400 jugadors i jugadores i prop de 200 entrenadors i entrenadores. En conjunt, els clubs participants agrupen més de 4.100 esportistes i més de 500 entrenadors potencialment beneficiaris de les actuacions del projecte.
Les observacions mostren que el català manté una presència elevada en les intervencions dels entrenadors i entrenadores, però que el seu ús disminueix notablement quan la iniciativa comunicativa recau en els joves. De fet, només l’11,3 % de les interaccions lingüístiques entre els mateixos joves es produeixen exclusivament en català. Aquestes dades evidencien el paper clau de l’equip d’entrenament com a referents lingüístics i com a agents capaços d’influir en les dinàmiques comunicatives dels equips.
Els clubs esportius que han participat en el projecte són: ACE Sansur (la Bordeta), Barcelona Universitari Club (el Poble-sec), Bàsquet Ateneu Montserrat (Hostafrancs), Club Esportiu Europa (el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova), Club Esportiu Handbol BCN Sants (Sants), Club Esportiu La Marina (la Marina de Port), Eurofitness Estació del Nord (el Fort Pienc), Eurofitness Tennis Vall d’Hebron (la Vall d’Hebron), Lluïsos de Gràcia (la Vila de Gràcia) i Unió Esportiva Sant Andreu (Sant Andreu).
A partir d’aquesta diagnosi, el projecte ha definit vuit línies d’actuació orientades a generar dinàmiques positives per a l’ús del català als clubs i a reforçar el paper dels prescriptors lingüístics, que s’implementaran a partir del setembre del 2026:
- Compromís del centre d’incorporar l’ús del català com a responsabilitat lingüística i part de la seva responsabilitat social.
- Creació de protocols lingüístics com a full de ruta per al conjunt del centre.
- Formació específica dels entrenadors i entrenadores, amb tallers pràctics sobre situacions reals de pista.
- Incorporació de rutines en català durant les sessions d’entrenament.
- Ús del català en el registre emocional que fan servir els entrenadors, emprant expressions d’ànim, de reforç i de felicitació.
- Acollida lingüística dels joves nouvinguts.
- Creació de parelles o grups de suport lingüístic.
- Sistema de seguiment continuat mitjançant el Mètode IEC.
L’IEC, Òmnium Cultural i la UFEC estan treballant en l’elaboració i la distribució de materials que plasmin aquestes recomanacions d’una manera pràctica, dirigits als centres que assumeixin aquest compromís lingüístic, hagin participat en la prova pilot o no.
Pel que fa als equipaments juvenils, la prova pilot s’ha desenvolupat en quatre equipaments municipals del districte de Sants-Montjuïc: Espai 04 (el Poble-sec), Espai Jove La Bàscula (la Marina de Port), Espai La Clau (Hostafrancs) i l’Espai Química Joves (la Marina de Port). En total hi han participat 60 joves i 10 dinamitzadors i dinamitzadores.
Els resultats en l’àmbit del lleure segueixen un patró molt similar al detectat en l’àmbit esportiu: el 58,5 % del personal dinamitzador s’adreça només o sobretot en català als joves, però tan sols un 4 % dels joves interactuen entre ells en català.
La diagnosi posa de manifest que el repte no és només que els professionals coneguin i utilitzin el català, sinó aconseguir que aquesta llengua esdevingui també la llengua habitual de relació espontània dins dels espais juvenils.
Per donar resposta a aquesta realitat, el projecte ha dissenyat línies d’actuació similars a les dels clubs esportius, que inclouen protocols d’usos lingüístics, estratègies perquè el català sigui la llengua inicial de les interaccions, formació en assertivitat lingüística, formació sobre criteris lingüístics als nous membres de l’equip, foment del català en els moments informals i de lleure, espais segurs de pràctica i un sistema de seguiment periòdic que permetrà avaluar l’impacte de les mesures adoptades.
El projecte Joves i Català continuarà ara amb les fases d’intervenció, seguiment i avaluació, amb l’objectiu d’aportar evidència empírica i recursos pràctics, com ara guies i plans lingüístics, perquè les entitats esportives i els equipaments juvenils incorporin la perspectiva lingüística com un element estructural de la seva activitat quotidiana i reforcin les oportunitats d’ús del català entre els joves.