President, com han estat aquests primers dies, aquestes primeres setmanes d’aquest relleu institucional, de molta feina? Quines són les sensacions en aterrar a la Federació Catalana de Tir amb Arc?
— Jo imagino que qualsevol president que aterra amb aquesta responsabilitat a qualsevol federació vol aportar nous projectes i millorar el treball que s’ha fet anteriorment. I, evidentment, apareixen moltíssimes situacions de dubtes i moltíssimes qüestions. En aquest aspecte, el motiu de la meva visita avui a la UFEC és tenir una orientació ben clara de com s’hauria de procedir de forma correcta, des del seu punt de vista, sense que alteri els interessos propis de la federació.
I en aquesta visita a la UFEC ha conegut també gent de tots els departaments, els serveis que prestem… Una miqueta, com pensa que, de cara a un futur proper i a mitjà i llarg termini, poden ajudar la seva federació?
— En el transcurs de la conversa que hem tingut, primer en presentar-me al president, Gerard Esteva, i al servei jurídic, han anat apareixent temes que crèiem que eren interessants d’aprofundir. I, aprofitant la meva visita aquí, he tingut l’oportunitat de parlar amb totes les responsables de les diferents àrees i emportar-me’n una claredat molt més ferma de com s’hauria de començar a actuar des de la pròpia federació. Ells s’han ofert perfectament a col·laborar amb el que calgui, cosa que he d’agrair, perquè una federació petita i modesta com la nostra necessita aquests recursos que pot oferir la UFEC. En aquest aspecte, jo crec que ho estan complint perfectament. Llavors, jo vull fer ús d’aquest servei, i necessito el contacte personal abans de començar a actuar administrativament amb aquests responsables.
Quina és la situació del vostre esport, de la vostra federació en aquest cas, quant a llicències, quant a instal·lacions? Quin és l’estat de salut del tir amb arc aquí a Catalunya?
— L’estat de salut del tir amb arc, malauradament, des del meu punt de vista, és que estem en una situació… però, per una part bona, que podem créixer molt, podem fer les coses molt més ben fetes i donar-li més rellevància com a esport federat aquí a Catalunya, per exemple, i també a nivell estatal. Per una part, em conforta saber que tenim un possible recorregut, però malauradament, a la vegada, també te n’adones que hi ha moltes coses que s’haurien d’haver fet o s’haurien d’haver millorat anteriorment. El meu relleu, en aquest cas, és aportar i compartir aquest desig de millor salut d’aquesta federació, per poder sentir-me satisfet d’haver col·laborat en aquest procés.
I quant a objectius, entenc que la línia a seguir, la feina que queda per davant d’aquest recorregut que deies que teniu, també passa per destacar una mica la base, que al final és el que fa créixer un esport com el vostre, per intentar arribar a més gent i que el tir amb arc a Catalunya tingui un recorregut amplíssim de cara al futur.
— Està clar. Jo sempre he pensat, particularment, que practicar l’esport té moltes vessants. Pot ser practicar un esport sense un objectiu competitiu, senzillament per practicar-lo, perquè sí. I també crec que hi ha un altre àmbit, una altra línia, que és concretament la de tecnificació. La tecnificació vol dir que, per a les persones que han decidit arribar amb el seu esport tan lluny com puguin, la federació ha d’aportar aquest recurs i ha de col·laborar perquè això es pugui fer. Òbviament, la base és el primer estadi: l’esport de base i la tecnificació dels futurs esportistes de la nostra federació han de tenir un inici ben fet, ben planificat i ben correcte, perquè després no quedin desemparats amb el pas del temps. I hem d’intentar que Catalunya tingui un reflex a nivell estatal de la categoria i la qualitat que podem oferir. Llavors, en aquest aspecte, nosaltres creiem que hem de fer un esforç molt més accentuat que amb la resta de projectes.
Molt bé. I per acabar, president, si vostè i la seva junta tenen algun missatge per a aquesta comunitat, tot el teixit esportiu que engloba la seva federació, i els futurs esportistes del tir amb arc a Catalunya.
— El missatge que jo voldria donar a tots els clubs, que són els membres de l’Assemblea i els representants de tots els federats, és que tinguin una mica de confiança en el projecte. Jo m’oferiré —m’hi he pronunciat moltes vegades— a col·laborar, a interpretar i a entendre les seves necessitats particulars. I és obvi que no és només una intenció de la federació: és una intenció de tots. I si tots ens unim i intentem millorar tots aquells aspectes que creiem que són millorables, tindran tota la meva plena dedicació i ajuda.