El 2019 la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS) es va incorporar al projecte INSERsport. Un grup reduït de 9 joves menors migrants sols, usuaris de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA), el Servei d’Ocupació Català (SOC) de Sant Adrià del Besòs, Dar Chabab, Bona Voluntat en Acció, l’Ajuntament del Masnou, Bayt al-Thaqafa i Suara Cooperativa, va fer el curs de formació de monitor de terra per busseig i d’àrbitre de natació amb aletes amb l’objectiu d’obtenir un certificat federatiu i superar experiències negatives esdevingudes a la seva vida amb el medi aquàtic, el valor afegit d’aquest curs.
En Guillermo Álvarez, president de la FECDAS i formador d’aquest curs, ha volgut compartir amb vosaltres la seva experiència a través d’aquesta entrevista.
Què us va motivar a participar en el projecte INSERsport?
Les federacions esportives tenim un paper important en els processos de formació, inclusió i integració de les persones en la societat. Les activitats esportives generen un estat de benestar en les persones tant de manera física com emocional, et fa sentir bé amb tu mateix i en equilibri. El medi aquàtic incrementa aquest benestar pel factor relaxant de l’aigua i ajuda a incrementar la seguretat en un mateix en entrar en contacte amb el medi marí. Per això vam veure que les activitats subaquàtiques eren una eina genial per acompanyar la integració social de les persones.
Hi ha quelcom de la teva experiència personal o professional que sigui significatiu per a la teva experiència com a formador?
Et fa sortir de la teva zona de confort i conèixer realitats dures, molt dures de persones que estan en situacions d’exclusió social, amb dificultats per a integrar-se en la societat competitiva i excloent que vivim.
Vau seguir alguna metodologia especial en INSERsport?
Va ser la nostra primera experiència com a federació. Treballem la proximitat amb els joves que van participar. I busquem la naturalitat relacional.
Quines competències creus que ha de tenir un formador o formadora de col·lectius vulnerables?
S’ha de ser empàtic, sensible, flexible des d’una rigorositat formativa i d’acompanyament.
Quina va ser la dificultat més gran?
Aconseguir que complissin els horaris marcats.
Ens podries explicar alguna anècdota?
En el moment de la inscripció vaig preguntar als joves per què s’havien apuntat a la nostra formació. Un dels joves participants em va respondre: “Per a mi la mar és la vida”. Em va explicar que va venir en una pastera que es va enfonsar prop de la costa i va poder arribar nedant a la costa. Només dos dels que anaven a la pastera van poder arribar nedant. Se’m va fer un nus a la gola amb la seva explicació. Des del sofriment, la mar li va donar una nova oportunitat i la força de tornar a ell a través de les nostres activitats.
Què creus que t’ha aportat aquesta experiència?
Esperança. Els joves que van acabar la formació són persones que estan lluitant per sobreviure i trobar un lloc en una societat diferent de la seva. En les emigracions venen els més forts, els que per caràcter estan disposats a enfrontar-se a un món nou. Hem de comptar amb ells, perquè lluiten per trobar el seu espai, aportaran força i diversitat.
