La convicció i vehemència amb què l’Èric encara la vida suposen un exemple paradigmàtic de maduració precoç i obligada. Marcat per la partida del seu pare a Xile, que des d’allà l’encoratja a perseguir els seus somnis, l’Èric s’ha obert pas al món a base d’esforç i confiança en si mateix. La mateixa que irradia quan s’aventura a dir que en deu anys es veu “entrenant l’Atlètic de Madrid” o amb què expressa uns propòsits més realistes: “en acabar l’ESO, faré un cicle d’esports i, posteriorment, aniré a la universitat a fer CAFE”.

Arribat a INSERsport després que a les oficines del seu club, el Can Rull de Sabadell, li recomanessin el curs, l’Èric s’ha convertit en un dels membres més estimats del grup. “El concepte de companys se’ns queda curt ja, ara som molt bons amics”, explica el jove, que també valora positivament la tasca dels professionals que envolten el grup per la seva empatia i comprensió.

Més enllà de la satisfacció social, Èric destaca l’assumpció de coneixements que el projecte brinda com el millor regal que s’enduu: “INSERsport és una gran experiència perquè et brinda una perspectiva diferent del futbol: ja no penso només com a davanter, sinó que tinc una visió més completa que enriqueix el meu joc”.