HOQUEI PATINS
El Palau ha aconseguit la seva primera Copa d’Europa contra el Voltregà. Amb un marcador final de 6-1, l’equip d’Ivan Jaquierz deixa el seu nom en la història de l’hoquei, convertint-se en el segon equip català a assolir aquest objectiu
Jugar una final europea a casa pot ser una arma de doble fil. D’una banda, les parets del poble empaperades de dalt a baix, missatges d’ànims i l’escalf dels carrers. De l’altra, però, també el plus de pressió que això significa i el record que tenia el Generali Palau d’aquella mateixa final dos anys enrere, on el Voltregà els va passar per sobre. Tenint en compte les circumstàncies de pandèmia, el pavelló era gairebé ple de mascaretes i pancartes grogues i negres. Ningú no s’ho va voler perdre. Feia una setmana que havien guanyat l’OK Lliga i ara, una setmana més tard d’aquella embriaguesa i emoció europea, els toca pensar en la Copa de la Reina però amb la il·lusió dins, encara intacte.
Veient el marcador final, la percepció és que el Palau va dominar clarament la final. Si més no, la primera part va ser molt anivellada i no va ser fins a la segona meitat que les locals van sentenciar. Ivan Jaquierz, entrenador del Generali Palau, atribueix aquest mèrit a la constància i al gran suport que ha tingut l’equip tan físicament com mental. “A mesura que ha anat avançant la temporada, hem anat evolucionant com equip i hem anat integrant peces noves” com ara un psicòleg esportiu, que ha estat molt present en el dia a dia de les jugadores, una nutricionista i un cos mèdic que ha ajudat l’equip a preparar-se físicament després de la pandèmia.
Les reines de la pista
Una de les grans protagonistes, juntament amb la capitana Berta Busquets, és la Laura Puigdueta. És al club des dels inicis d’aquest projecte i va ser guardonada com a millor jugadora de la final amb dos gols a la segona meitat. “El títol de la Copa d’Europa és un premi a la feina ben feta. Hem tingut moltes derrotes abans que una victòria i de vegades la gent no n’és conscient quan et felicita. Estem molt contentes perquè al final la feina que portes fent durant molts anys té recompensa”, assegura.
Altres jugadores com l’Aina Florenza o la Carla Fontdegloria són incorporacions més tardanes que han culminat aquest equip d’ensomni. No només és aquest sentiment d’equip sinó també el fet d’aconseguir ser-ho més enllà de la pista. I d’això el Palau n’està ple. “Els resultats que estem tenint són gràcies al fet que som un equip tant dins com fora de la pista. Al final no només ens veiem per entrenar o per competir sinó que també fem coses més enllà de l’hoquei que ajuden a fer cohesió de grup i ens porta que siguem no només companyes sinó també amigues. Els resultats arriben quan tot funciona bé, i és el cas”, explica l’Aina sobre les seves companyes.
Una temporada estranya
Ha estat un any complicat per a tothom, també pels esports d’equip, que s’han trobat amb la impossibilitat de poder entrenar conjuntament fins ben tard. Aquest hàndicap va obligar els clubs a reinventar noves maneres per no perdre les ganes ni el físic a l’hora de seguir competint. Ara la Carla ho recorda com si fos lluny, la pandèmia no ha troncat l’afany de victòria d’aquest equip: “Ha estat una temporada estranya, però l’hem portat el millor que hem sabut. Al principi entrenàvem de dos en dos i es feia difícil pensar que podríem jugar com abans, però al final hem acabat sent un grup bombolla i entre nosaltres hem sabut donar-nos molt suport quan l’hem necessitat”.
Des de la directiva del club, el seu president Joan Colomer destaca el mèrit d’assolir fites d’aquestes dimensions sense una professionalització: “Molta de la feina que hi ha darrere és altruista i voluntària. Les jugadores no són professionals i tot el seu entorn tampoc ho és. El mèrit d’aquest èxit primer de tot és de l’equip i de tot el que envolta el club. El paper de la directiva ha estat confiar en aquest bloc de jugadores i confiar en un model basat en la feina de la base”, afirma.
Palau-solità i Plegamans ha fet un pas endavant per a convertir-se en la capital de l’hoquei europeu. El Palau ha deixat la seva petjada a la història de la lliga europea, convertint-se en el segon club català en assolir aquesta meta. El seu crit de guerra ressona, encara assaborint el cel europeu.