FÍSIC-CULTURISME
La selecció catalana va completar una actuació memorable amb cinc medalles d’or, quatre de plata i una de bronze.
La selecció catalana desplaçada a Dinant, Bèlgica, va obtenir el passat dissabte la medalla de bronze en la classificació per països del darrer Mundial de Físic-Culturisme i Fitness, superada només per la potent delegació francesa i l’amfitriona belga, afavorides com és lògic per la proximitat geogràfica que els hi va permetre concórrer al campionat amb una selecció més nombrosa que la catalana.
Tots els atletes van trepitjar el pòdium i un d’ells es va quedar a les portes amb un quart lloc en una de les categories més competides de l’esdeveniment. Cinc medalles d’or, quatre d’argent, una de bronze i el quart lloc esmentat van impulsar a la selecció a obtenir els 259 punts que la van col·locar en el tercer calaix del pòdium en la classificació general.
Medallistes catalans
Els campions mundials van ser Víctor Anguil i Anna Navarro, en les categories sub21 masculina i femenina respectivament; Sandra Rojo, en Body Figure; Beatriz de Haro, en Body Form; i Miguel Ángel Sastre, en Sènior de 65 a 70 kg. Per la seva banda, van assolir el subcampionat Xavier Pastor (Màster I de +75 kg), Daniel Horna (Sènior -65 kg), Miguel Ángel Sánchez (Sènior 70-75 kg) i Eva Jaén (musculades). El bronze el va aconseguir Fèlix Barrachina, en la categoria Màster II de més de 75 kg.
Amb aquests resultats, el combinat català es va fer amb la medalla de bronze per seleccions. Un bronze, però, que tal com reconeixien Anguil i Navarro, “té un sabor d’or perquè comptàvem amb només 11 participants”, un grup reduït d’esportistes que no va impedir excel·lir en els resultats.
La preparació, en tots els esports però en el físic-culturisme encara més, és de vital importància per estar a punt per a una competició d’aquesta altura. Els integrants de la selecció catalana van fer un últim mes d’entrenament molt dur, duent a terme “una dieta alta en proteïnes i vegetals, que comporta un estat anímic complicat, amb poques forces i canvis d’humor constants”, recordava Anguil. Amb tot, la recompensa d’aconseguir el títol mundial, “de saber que l’esforç realitzat i la lluita diària ha valgut la pena, esborra el patiment, fent indescriptible la sensació de felicitat que sents”, afirmava Navarro en recordar la proesa esportiva aconseguida.
Catalunya, en ratxa
Amb aquest resultat, Catalunya iguala la tercera posició de l’últim campionat d’Europa, a Choisy-le-Roy (França), on va sumar un total de 6 medalles. L’any passat, l’equip va acabar en primera posició amb l’avantatge que , en aquella ocasió s’havia presentat amb 32 esportistes. El 2014, a Vicenza (Itàlia), Catalunya també havia estat tercera.
Unes xifres que demostren el potencial i la salut de ferro del físic-culturisme català, amb uns esportistes que competeixen arreu representant Catalunya i obtenint magnífics resultats any rere any. “És un privilegi poder representar Catalunya al món”, afirmava Navarro; per la seva banda, Anguil també defensava sentir-se “orgullós de representar el meu país i poder obsequiar-lo amb triomfs” com els aconseguits en l’últim mundial.