Albert Parreño, nou president de la Federació Catalana de Triatló, inicia aquesta nova etapa amb la mirada posada en el futur però conscient dels reptes actuals. En aquesta entrevista, es dibuixa el full de ruta del mandat: fer créixer la base, guanyar eficiència i reforçar la col·laboració amb clubs i institucions per continuar situant el triatló català com un referent.
Quins són els principals objectius que et marques per aquest mandat al capdavant de la Federació Catalana de Triatló?
Afrontem aquest mandat amb molta ambició, però també amb una mirada molt realista sobre on som. Tenim una estructura que funciona, però que és clarament millorable si volem fer un salt endavant. No ens podem enganyar: ens falten recursos, ens falta múscul en certes àrees i ens falta optimitzar processos interns. Dit això, tenim ganes, compromís i una base molt potent sobre la qual construir. Els objectius passen per reforçar aquesta estructura, fer-la més eficient i més professional, créixer en nombre de federats i donar un millor servei als clubs. També volem ser més útils i més presents. No es tracta només de créixer, sinó de créixer bé, i aquí hi ha una voluntat compartida amb clubs i agents del territori que ens fa ser optimistes.
Com es pot fomentar la participació i fer créixer la base federada en un esport tan exigent com el triatló?
El primer que hem d’acceptar és que el triatló té una barrera d’entrada alta, i negar-ho no ajuda. Per tant, el repte és fer-lo més accessible sense perdre la seva essència. Hem de generar més portes d’entrada: formats més curts, esdeveniments més inclusius i una comunicació molt més clara i atractiva. Però també hem de ser autocrítics: fins ara no hem arribat prou a certs públics. La bona notícia és que hi ha clubs amb moltes ganes de créixer i innovar, i aquí la federació ha de liderar millor aquesta estratègia i donar-los suport real. Si alineem esforços, la base pot créixer de forma sostinguda.
Quines accions consideres clau per potenciar el triatló de base i la detecció de talent jove a Catalunya?
Aquí tenim marge de millora, però també tenim talent i estructura per fer-ho molt bé. S’han fet passos importants i hi ha una clara voluntat de millora. Si volem potenciar la base, hem d’invertir-hi de veritat: programes escolars estables, més coordinació amb clubs i un sistema de tecnificació més estructurat i continu. La detecció de talent ha de deixar de ser puntual i passar a ser un procés. I en això és clau la complicitat amb els clubs, tècnics i també amb organitzadors, perquè tots formem part del mateix ecosistema. Si aconseguim aquesta alineació, el potencial que tenim és molt gran.
Fa poc vau celebrar la Diada del Triatló Català amb un gran èxit de participació i reconeixements. Quin balanç fas d’aquesta jornada?
El balanç és molt positiu. La Diada ha estat una demostració clara del moment que viu el triatló català: participació, implicació i sentiment de comunitat. Vam veure clubs bolcats, esportistes reconeguts com mereixen i una gran energia col·lectiva. Aquest tipus d’actes no només donen visibilitat, sinó que reforcen la identitat del nostre esport i posen en valor tota la feina que es fa durant l’any. A més, ens permeten generar vincles, compartir experiències i sortir-ne reforçats com a comunitat. Sens dubte, és una jornada que ens impulsa i ens recorda cap a on volem anar.
Com valores el nivell actual del triatló català?
El nivell és alt, i aquí sí que hem de posar-ho en valor sense matisos. Tenim molt talent, tant a nivell d’esportistes com de tècnics i clubs. Catalunya continua sent un referent i això no és casualitat. És fruit de molts anys de feina ben feta. Ara bé, aquest nivell no és garantia de futur si no el cuidem. La part positiva és que hi ha consciència i voluntat de millora, i això és el que ens fa mirar endavant amb confiança.
Quins reptes principals afronta actualment el triatló a Catalunya i com valores el nivell actual del triatló català?
Tenim reptes importants i alguns són estructurals: manca de recursos, necessitat de professionalitzar encara més àrees clau i dificultats per organitzar competicions amb garanties en un context exigent. També hi ha el repte de captar i retenir esportistes. Però també hi ha una oportunitat molt clara: cada vegada hi ha més voluntat d’anar alineats entre federació, clubs i organitzadors privats. Si som capaços de treballar conjuntament i posar en valor l’esport federat, podem fer un pas endavant molt important. El nivell actual és bo, i amb aquesta alineació pot créixer encara més.
Com valores la col·laboració amb institucions com la UFEC en el desenvolupament i suport al triatló català?
La col·laboració amb la UFEC, en aquest nou mandat, és un dels pilars que ens dona estabilitat i confiança. Ens sentim realment recolzats, escoltats i acompanyats, i això és molt important en un moment en què volem fer canvis i créixer. La UFEC no només aporta recursos i suport institucional, sinó també una visió global que ens ajuda a entendre cap a on ha d’anar l’esport federat.
També és cert que aquest suport ens exigeix estar a l’alçada. Tenim l’oportunitat d’aprofitar aquesta relació per impulsar projectes que tinguin impacte real en clubs, esportistes i organitzadors. La relació és fluida i constructiva, i hi ha una clara voluntat per ambdues parts de treballar de forma alineada. Si sabem aprofitar aquest moment, la col·laboració amb la UFEC pot ser clau per reforçar l’estructura del triatló català i posar encara més en valor el nostre model esportiu.