ENTREVISTA A PERE MARSINYACH, CARISMÀTIC PATINADOR CATALÀ RETIRAT A FINALS DEL 2021
Amb 26 anys, Pere Marsinyach va decidir penjar els patins després de la quarta edició del Catalunya Stars el passat mes de novembre al pavelló de Girona-Fontajau. La retirada del carismàtic patinador cardoní va ser un dels moments més emotius del recentment finalitzat any 2021.
Has paït la teva retirada?
Estic bé, totes les emocions que vaig viure al Catalunya Stars ja han baixat, però pair-la encara no ho he fet, no acabo de ser conscient que s’ha acabat la meva carrera.
Com arribes a prendre aquesta decisió?
Jo ja no volia patinar la temporada 2020, però va arribar la pandèmia i tot plegat i vaig continuar. Però he fet molts sacrificis, continuar patinant tenia uns costos que m’eren difícils de suportar. He patit lesions dures, que m’han comportat moltes hores de rehabilitació, molt temps d’entrenar, i tot això sense deixar de treballar. Tenia un estrès constant i era difícil de digerir, per això vaig decidir al començar la temporada que independentment de com me n’anés seria l’última.
La teva carrera com a entrenador sembla brillant, T’hem vist entrenar l’Arnau Pérez, campió d’Europa, i el Xou petit del CPA Tona, 6è del món. Quins són els teus pròxims objectius?
No em decidiré per una cosa o altra, de ser entrenador el que més m’agrada, més que ser-hi en el dia a dia, és veure créixer els teus patinadors, que segueixen els teus consells, sentir-t’hi identificat en coses que també has viscut.
Has sigut campió d’Europa i subcampió del món sènior, campió del món júnior…, t’ha quedat alguna espina clavada?
No, tot i que molta gent creu que m’ha quedat l’espineta de ser campió del món absolut. Aquest mai ha estat el meu objectiu. Jo volia créixer i millorar els meus resultats. Al Mundial de França aconsegueixo la primera medalla de lliure masculina en categoria sènior de tot l’estat, però després no he sigut mai campió del món. Ho ha sigut el Pau i jo també n’estic molt orgullós perquè s’ho mereix.
Amb quin títol o campionat et quedes?
Estic entre el Mundial de Reus i el de Barcelona, tots dos molt emotius, a casa, i hi havia tota la meva gent a la grada. En tinc un record que durarà per sempre.
La teva retirada es dona al Catalunya Stars, on 5.000 persones t’ovacionen de peu a Fontajau. Què sents en aquell moment?
Sabia que seria la meva última actuació jo sol davant tanta gent i en un esdeveniment tan important. Abans de sortir ja estava emocionat, a punt de plorar, i em deia que només era fer salts i piruetes, el que he fet tota la vida. Em vaig concentrar, havia entrenat i portava molt bé el disc, i per sort vaig acabar gaudint. Van ser tres minuts molt màgics.
Has sentit la responsabilitat que se t’ha donat sovint de ser el patinador que ha transformat el patinatge al nostre país?
La veritat és que no l’he sentida mai, sempre m’he dignat a superar-me a mi mateix i a pensar quin missatge volia transmetre a pista, i a fer programes cada vegada més difícils. Fins al Mundial de França tampoc havia aconseguit res extraordinari. Per sort ara tenim una federació potent i s’assoleixen moltes medalles internacionals, però jo em presentava a campionats on hi havia un parell de medalles. La gent a Catalunya s’hi està dedicant molt, hi ha molta feina al darrere i tot ha canviat.