CATALANS PARALÍMPICS: PARÍS 2024
Setens Jocs Paralímpics per a Jordi Morales, que vol arrodonir amb una medalla d’or la seva prolífica carrera. El palista d’Esparreguera té al seu palmarès medalles olímpiques de plata i bronze, a més de campionats del món i europeus de tennis taula adaptat. Ara, s’enfronta a un dels seus reptes més exigents: tancar la seva carrera esportiva amb una medalla a París.
Com ha estat el camí fins als Jocs Paralímpics de París?
El camí fins als jocs de París ha estat molt dur, molt llarg perquè han estat dos anys de jugar molts partits i campionats en els quals s’ha demostrat que el nivell és molt alt. Hi havia poques places en joc i realment ha sigut complicat. Ho hem patit fins al final, fins a l’últim campionat no ens hem pogut classificar. L’experiència i la veterania és un valor afegit en una competició on la pressió és tan alta. Hi haurà molts jugadors que tot i que segurament en el rànquing mundial estan més amunt que jo serà la primera experiència paralímpica que tinguin.
Quins Jocs has gaudit més?
Recordo amb molta més simpatia, sobretot per l’ambient que es va formar, els Jocs de Londres. A la cultura dels països anglosaxons es té molt coneixement del món paralímpic, de l’esport paralímpic i això es va notar molt.
Com vas viure els Jocs de Tòquio?
Els vaig viure amb uns sentiments totalment diferenciats. Per una banda, van ser uns jocs en pandèmia, discutibles de si s’haurien d’haver realitzat o no. Sense públic, en un esdeveniment tan gran… haurien pogut ser els millors de la història, però clar estàvem sols, un ambient molt fred, com si haguéssim jugat en qualsevol altre pavelló de qualsevol altre lloc. Li va treure molt la màgia, li va treure la màgia del que són uns jocs.
La medalla que es va aconseguir allà va tenir un mèrit molt gran, però evidentment no la guardes amb el mateix record que pots guardar les altres. La situació què vius quan aconsegueixes un mèrit esportiu fa molt. Allà va ser tot molt fred, vam anar només a competir i ràpidament es va tornar.
Com afrontes els Jocs de París?
Arribo amb una motivació molt alta, el fet que aquesta vegada la classificació hagi sigut més difícil crec que m’ha donat un extra de motivació i amb tota la il·lusió de saber que allà pot passar qualsevol cosa, serà un sistema d’eliminatòria directe i ara ens hem de preparar molt bé per a arribar amb les millors sensacions possibles.
Quan vas a un esdeveniment, a una competició l’objectiu és guanyar, donar el màxim. No pots donar mai per fet una derrota, per tant, sempre l’objectiu serà guanyar. Després allà ja veurem les circumstàncies del moment. Amb el sistema d’eliminatòria directe hi haurà molta pressió, i jo estic segur que estarem lluitant per aconseguir una nova medalla.
Et veurem a Los Angeles 2028?
La probabilitat que segueixi després dels Jocs de París és baixa, jo ja he pres la decisió, per exemple, al centre d’alt rendiment de no seguir entrenant cada dia. El tema de prioritzar l’esport a la meva vida crec que ja mereix que passi a un costat perquè em ve de gust assumir altres reptes i veurem si podré seguir amb la competició d’alt nivell o no. Però ja et dic, la prioritat en l’esport sí que canviarà perquè són molts anys i té punts molt macos, però també punts complicats i durs que a poc a poc vas posant-los a la balança i pesen més.