ENTREVISTA A ANNA GARCIA, PRIMERA PRESIDENTA DEL COMITÈ CATALÀ D’ÀRBITRES
Anna Garcia i Ribas (Manresa 1968) és la primera dona que es converteix en presidenta del Comitè Català d’Àrbitres en un any molt especial tant per la Federació Catalana de Natació com pel Comitè Català d’Àrbitres, que es converteixen en entitats centenàries.
Garcia és psicòloga i ha treballat durant 20 anys com a directora de recursos humans en diverses multinacionals. Actualment es dedica professionalment al coaching i a la formació en temes de creixement personal i benestar emocional. L’Anna va accedir al càrrec de presidenta a mitjans d’aquest any, moment en què Sergio Galindo va optar al càrrec de President del Comité Nacional de Árbitros de la RFEN. L’Anna, com a vicepresident, va accedir al càrrec el 27 de maig de 2021, convertint-se així en la primera dona presidenta del Comitè Català d’Àrbitres.
Anna Garcia, primera dona presidenta del CCA, com ho portes?
És un orgull i honor poder ser la presidenta del CCA, no és fàcil, perquè som molts i hi ha molta competició i moltes casuístiques, però crec que ha arribat el moment de poder tornar-li a l’arbitratge el que ell m’ha donat a mi. Porto una vida lligada a les piscines. Soc àrbitre de natació des dels 21 anys, també sóc auxiliar de waterpolo i he estat nedadora del CN Manresa fins als 20 anys. A més he estat entrenadora de base i sempre he estat involucrada amb el club. La meva vida sempre ha girat al voltant de les piscines i les aigües obertes, accedeixo a Àrbitre Nacional de Natació el 2010 i em converteixo en jutge internacional (LEN) d’aigües obertes el 2017.
Hi ha més de 700 àrbitres catalans, amb un nombre altíssim de competicions cada setmana i al cap de l’any amb més de 4.000 actuacions, com es gestiona tot això?
La FCN és una gran federació, amb moltíssima competició i una història increïble d’èxits esportius. Per tant, es gestiona amb molta responsabilitat i entenent molt bé què vol dir ser àrbitre i perquè hem de servir i aportar el nostre gra de sorra a la història de l’esport.
I com es fa?
Primerament entenent qui som i què fem. Els àrbitres som una part molt important de l’engranatge de l’esport de competició, som qui marquem els límits i garantim que tothom competeixi en les mateixes condicions. Per això necessitem tenir un alt coneixement del reglament. Les nostres decisions són molt visibles, prenem decisions sota pressió, i en aquest sentit ens hem de formar per encertar en les nostres decisions. Només amb la formació el col·lectiu pot perviure amb el temps.
Què penses sobre l’evolució de l’arbitratge durant els últims 50 anys?
Els àrbitres hem d’evolucionar perquè tot evoluciona i hem de saber conviure amb la tecnologia, perquè la tecnologia ens ajuda i serveix per a fer més just l’esport d’alta competició. Per tant, la tecnologia la veig com un element fantàstic que hem de saber fer servir, però evidentment la tecnologia no hi és sempre. En competicions locals només tenim el nostre ull, el nostre coneixement del reglament i la nostra experiència. I és una molt bona manera de formar-te i agafar experiència.
Quines seran les teves properes actuacions com a presidenta del CCA?
Tinc una idea molt clara de què vull fer, perquè crec que és el que necessitem per seguir essent un col·lectiu tan potent com som. Tinc una aposta molt clara per la formació que ens permeti unificar criteris arbitrals; fomentar el treball en equip, imprescindible per millorar entre tots; compartir les experiències internacionals, buscar nous àrbitres i motivar els joves i per descomptat detectar el talent.
Què necessita tenir un àrbitre/jutge. Quines qualitats es requereixen?
Primer de tot i imprescindible, has d’estimar l’esport, l’esport de competició. Crec que per ser un bon àrbitre necessites ser una persona íntegra, amb un tarannà conciliador i capacitat per treballar en equip. També és molt important saber acceptar la crítica i gestionar la pressió i has de tenir seguretat amb tu mateix. A més a més, has de conèixer molt bé el regla