ENTREVISTA
Entrevistar Josep Antoni Pujante és perdre’s en la immensitat d’una bíblia vital. El seu currículum, que es desplega amb el suspens d’un pergamí, ens parla d’un home actiu, compromès i inquiet. Diplomàtic, viatger, esportista, escriptor i metge. Ha coronat la cima de l’Everest, és soci fundador de la Sociedad Geográfica Española, membre de la Royal Geographical Society a Londres i, ara, president del Panathlon, una de les entitats que col·laboren amb la UFEC, amb qui han allargat un any més la seva col·laboració.
Al seu bagatge, l’esport sempre hi ha estat present. Què és per a vostè l’esport?
Una part molt important de la meva vida. Amb 3 anys no podia jugar amb la resta de nens per culpa d’una cardiopatia. Una operació en aquella època, els anys 50, suposava un risc enorme. L’esport es va convertir en una fruita prohibida i l’únic que feia era llegir. Tenia especial predilecció per la història de Tintín al Tibet, que va ser la revelació de que volia ser alpinista. Als sis anys em van operar de les amígdales, que eren les que m’inflamaven la vàlvula mitral i vaig poder començar a fer vida normal. Des de llavors, res no ha pogut aturar-me.
Un dels pilars del Panathlon és el Fair-Play. On queda l’ètica en un context esportiu on només s’hi val guanyar?
Guanyar sempre ha de ser l’objectiu de l’esportista. Però sempre hi ha d’haver una finestra oberta al Fair-Play, l’educació i el respecte. Si un atleta veu que un company pateix un accident o que està guanyant per una desigualtat, ha de saber deixar a un costat la competitivitat i ajudar-lo o fer justícia. Aquest és un dels grans valors de l’esport.
Quins altres valors compartiu a l’entitat?
El Panathlon és, de fet, una entitat d’esportistes consumats i consagrats. No venen a aprendre; ans al contrari: comparteixen les seves experiències. Samaranch ho va definir com el Senat de l’Esport. Els nostres membres són persones amb una trajectòria olímpica o internacional destacada que busquen en la nostra organització una cambra de representació i un punt de trobada on posar en comú els valors que els defineixen: la disciplina, el respecte, l’esforç i la fraternitat.
Com podem interrelacionar l’esport amb eines com el diàleg, el debat o les lletres?
Som una institució de filosofia de l’esport que vincula la cultura, l’art, la ciència, la salut i la recerca de forma integral. Samaranch, quan va ser anomenat president honorífic de Panathlon, va saber veure que calia concebre un organisme que aglutinés aquests elements, de manera que va crear exteriorment Sport Cultura Barcelona, que fomenta la seva simbiosis.
Com valoreu la vostra col·laboració amb la UFEC?
Només hi ha paraules d’agraïment i, sobretot, d’admiració pel treball que la UFEC està realitzant. Col·laborem plegats des del 2004 amb un balanç més que positiu i un tracte immillorable per part dels presidents amb què hem coincidit.