PLA MARSHALL
El document recull 27 mesures en 4 àmbits: digital, fiscal, ocupació i finançament. Les unions portaran el document al Congrés, al Senat i al Consell Superior d’Esports
Les vuit unions de federacions autonòmiques de tot l’estat han presentat aquest dijous un document de mesures urgents i a mitjà termini per a la recuperació de les entitats esportives davant la crisi de la COVID-19. Les propostes s’articulen en quatre blocs i sumen un total 27 accions que han d’ajudar entitats, practicants i professionals a transformar-se i sobreviure.
Incertesa i mals auguris
L’evolució del coronavirus és una incertesa que ens aboca cada dia a treballar sota una incògnita permanent. L’impacte en l’economia ja és una realitat. En aquest context, els presidents de les vuit confederacions compareixents (Andalusia, Aragó, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia, Madrid, Regió de Múrcia i País Basc) han expressat la seva preocupació per la gravetat de les afectacions en el món de l’esport en totes les comunitats autònomes. “Som part de l’aire que té aquesta societat. Sense esport no seria possible una normalització absoluta i el dubte és en quina situació es tornarà, segons ho marquin lògicament la sanitat i les institucions”, ha afirmat Javier Zuriarrain, president de les federacions basques.
L’afectació actual de la pandèmia ha deixat competicions suspeses, tancament d’instal·lacions i moltes ocupacions en l’aire. Els clubs i les federacions esportives tenen estructures diferents i moltes se sostenen gràcies al voluntariat. En totes les comunitats s’han presentat ERTOS, sent Catalunya la que més, amb 24 federacions amb expedients en marxa. En la comunitat catalana, per exemple, el sector de l’esport és el setè més afectat d’entre 100 sectors amb 2.539 expedients i 25.120 treballadors afectats. No en va, l’esport representa el 2,1% del PIB català. Una activitat econòmica també important a Galícia, on arriba al 2,63% o Aragó, també amb un pes del 2,6% del PIB. Tal com ha assenyalat Gerard Esteva, president de la Unió de Federacions de Catalunya, el sector esportiu a Catalunya ocupa “el setè lloc dels sectors que han sol·licitat ERTES, una posició que remarca la importància del món esportiu en l’ocupació i quant ens ha afectat la crisi”.
Plou sobre mullat
En la majoria dels casos, són mesures l’activació de les quals el sector ve reclamant als poders públics des de fa temps i ja té l’experiència de la pèrdua de drets i de retallades que van suposar la greu crisi financera del 2008. “Portem més de deu anys lluitant per recuperar les ajudes a l’esport que teníem abans de la crisi del 2008; la situació en la qual ens trobem pel coronavirus deixa un horitzó molt difícil de preveure“, ha dit Vicente Martínez Orga, president de la Unió de Federacions Esportives Madrilenyes. José María López, de la Unió de Federacions de Múrcia, ha recordat “la desaparició de clubs després de la crisi del 2008”. Ara començaven a recuperar-se “però aquesta situació ens posa davant un futur molt incert”, ha comentat.
L’esport no és només pràctica esportiva. És educació, economia, benestar, cohesió i inclusió social. “La transversalitat de l’esport com a valor afegit en altres sectors, hauria de traduir-se en un major retorn econòmic en els pressupostos, que permeti continuar desenvolupant-lo d’una forma digna”, comenta Alfonso Escribano del Vando, president de la Confederació Andalusa de Federacions Esportives.
Un pla 360 per a l’esport
Aquest document està format per mesures transversals, articulades en quatre pilars estructurals d’actuació. La digitalització, per a garantir la transformació digital necessària de l’activitat esportiva, directiva i administrativa; la fiscalitat, per reduir la càrrega de despesa indirecta suportada per les entitats; l’ocupació, per a adaptar les relaciones laborals als canvis pertinents per a evitar la destrucció de llocs de treball; i el finançament, per a garantir —fins i tot augmentar— els ingressos de les entitats.
Mesures principals
En l’àmbit digital, aquest “Pla Marshall” preveu mesures que agilitin la certificació digital en les gestions amb el Registre d’entitats esportives de les Comunitats Autònomes, impulsin el reconeixement de la pràctica de e-esports com a disciplina esportiva i la seva competició com a oficial, o estimulin la digitalització de la gestió de les entitats. En el terreny fiscal destaquen l’establiment del gravamen al tipus supereduido del 4% sobre els serveis esportius, l’exempció de presentar l’Impost de societats per a les entitats sense afany de lucre amb ingressos inferiors als 100.000 euros o la deducció en l’IRPF de les quotes d’instal·lacions esportives i llicències federatives. Quant a l’ocupació, la implementació del contracte formatiu en l’esport i la regularització del pocket money per a les persones voluntàries del món de l’esport són ara més necessàries que mai. Finalment, en relació amb el finançament, les mesures van encaminades a incorporar afectacions d’impostos per al finançament del sector, així com mesures excepcionals quant a la tramitació de subvencions per a agilitar l’atorgament a conseqüència de la crisi provocada per la COVID-19.
Acció immediata
“Les decisions cal prendre-les ara per a poder sortir de la crisi. Per a dur a terme aquest Pla necessitem diners, personal i cooperació amb les administracions”, exposa Daniel Bravo, portaveu de la Unió de Federacions de Castella i Lleó.
“Donat el gran impacte que estimem que el Pla tindrà sobre el teixit esportiu aragonès, estem ja treballant a donar-lo a conèixer a administracions locals i clubs esportius perquè tots fem nostres les propostes que en el Pla es proposen”, explica Ainhoa Ruiz, presidenta de COFEDAR.
A Galícia, ja han avançat a demanar algunes mesures al seu Secretari General d’Esports. “El pla és un bon punt de partida per a la reactivació i manteniment del sector esportiu després d’aquesta situació de crisi global, i al mateix temps ens pot obrir noves portes de cara al futur”, ha assegurat Bruno López, vicepresident de les federacions gallegues. “El CSD ha d’apostar pel nostre sector; l’esport suposa una part molt important per al benestar de la societat”, ha afegit.
Un pla compartit
El pla s’ha treballat en el si de les federacions esportives i de les unions de federacions ja existents. “En moments de crisis la unió de les unions de federacions ha resultat eficient i útil”, ha dit Esteva. A més, el president català ha apel·lat a la resta de territoris i els ha animat a “crear i constituir unions de federacions en les comunitats on no n’hi ha. Som entitats útils, al servei de l’esport i de la societat”. El document també s’ha compartit amb altres actors del sector esportiu de tot l’estat i s’emportarà als diputats i senadors de les cambres espanyoles, i també al Consell Superior d’Esports i al Comitè Olímpic Espanyol
2,6 milions de llicències
Les vuit unions de federacions representen 443 federacions estatals, gairebé 70.000 clubs i una xifra que supera els 2,6 milions de llicències esportives