L’esport adaptat viu un moment d’expansió i de creixement exponencial. En aquest context de canvi i oportunitats, el nou president de la Federació Esportiva Catalana de Persones amb Lesió Cerebral (FECPC), Jordi Aguilar, assumeix el repte de donar continuïtat a una trajectòria consolidada i, alhora, d’impulsar una resposta efectiva a la creixent demanda d’activitat esportiva adaptada.
- Què t’ha fet decidir fer el pas i assumir la presidència de la Federació en aquest moment concret?
Per sort, el pas ha estat volgut i previst en certa manera. Amb el meu predecessor Carles Muñoz, 24 anys al front de la Federació, ja n’havíem parlat del seu relleu. I jo, com a membre de la Junta Directiva els darrers anys, he agafat el seu testimoni. El Carles és tot un referent, és tot un repte.
- Amb quina realitat esportiva i social t’has trobat en arribar al càrrec?
Som una Federació ‘peculiar’ per ‘multiesportiva’; una Federació petita, amb poc personal, poques llicències, però amb un equip de treball molt compromès i d’excel·lent nivell professional. Organitzem una gran quantitat d’activitats de diferents esports adaptats a la lesió cerebral en concret. Nosaltres fem des de senzilles accions de sensibilització a escoles i empreses, fins a una Copa del Món de futbol i les Para Swimming World Series Barcelona els propers 3 anys, esdeveniments internacionals de màxim nivell.
- Quins són els primers reptes que has detectat i que consideres prioritaris d’afrontar?
L’esport adaptat en general ha experimentat un creixement exponencial en els darrers anys, que s’ha traduït en cada cop més demanda d’activitats esportives per a persones amb diferents tipus de discapacitat. I nosaltres hem de respondre a aquesta demanda creixent. Som facilitadors de la pràctica esportiva a diferents nivells. I això vol dir que necessitem més recursos, tant econòmics com materials i humans, per fer-hi front. Alhora, hem de repensar com organitzem aquesta creixent oferta en l’esport adaptat. Cada cop més esports necessiten oferir activitats adaptades, tant en l’àmbit de la promoció com de la competició. En aquest punt, el finançament, especialment el públic, es cabdal. Ara, amb la primera Conselleria d’Esports, és un bon moment per fer un salt endavant tant qualitatiu com quantitatiu.
- Com imagines l’evolució de la Federació d’aquí a uns anys, tant a nivell esportiu com institucional?
Doncs seguint el fil del punt anterior, tenim sobre la taula un primer esborrany per fusionar les diferents federacions d’esport adaptat per coordinar i poder donar resposta a noves oportunitats. És tot un repte, gens fàcil. Hem de veure com evoluciona. Així mateix, tot i que ja ho fem, cal incrementar i passar a un nivell superior les relacions i vinculacions amb tota mena d’entitats públiques i privades amb objectius i propòsits coincidents: ajuntaments, consells comarcals, diputacions, fundacions, empreses, i potser especialment, les federacions d’esports convencionals que s’hi vulguin implicar. També m’agradaria poder avançar d’alguna manera en la formació tècnica esportiva especialitzada. Necessitem tècnics esportius ben formats en les característiques de la lesió cerebral i fer front als problemes i oportunitats que presenta.
- Quin paper pot jugar l’esport adaptat en la construcció d’una societat més inclusiva?
És fonamental i imprescindible en majúscules, sense cap mena de dubte. En termes futbolístics, l’esport adaptat seria el ‘número 10’ de l’onze ideal d’una societat inclusiva. Però, les societats, per definició, ja haurien de ser inclusives. Tenim la gran sort de ser en un país amb clubs i entitats centenàries i amb un teixit esportiu difícil d’equiparar. El boom esportiu a tots els nivells dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92 també el va provocar els Jocs Paralímpics. Vam passar de girar la vista o mirar de reüll les persones amb discapacitat a veure’ns cara a cara i demanar-nos què podem fer per millorar la seva qualitat de vida i el seu benestar físic i emocional. Socialitzar, guanyar, perdre i sentir-se esportista com qualsevol altra. I en això estem.
- Com es pot millorar la visibilitat mediàtica d’aquests esportistes i de les seves competicions?
Ja m’agradaria saber-ho! En el món de comunicació digital, és complicat i alhora imprescindible. Podem tenir certa presència a les xarxes socials i en alguns mitjans, però sempre en petit format en comparació amb els esports més mediàtics com el futbol i el bàsquet masculí. Nosaltres sempre aconseguim més atenció mediàtica als esdeveniments internacionals que organitzem. Ara bé, més enllà de guanyar seguidors i visualitzacions, que sempre està bé, sobretot volem arribar a tothom que tingui una lesió cerebral a Catalunya i que puguin gaudir de l’esport i dels seus beneficis. Tot i que per aconseguir-ho no només es tracta de dirigir-nos a potencials esportistes, també necessitem tenir visibilitat a les institucions i entitats que ens poden ajudar a arribar a tothom que tingui una lesió cerebral però encara no coneix la oferta esportiva.
- Com valores la tasca que desenvolupa la UFEC en suport a les federacions i en defensa del sector esportiu català?
Doncs he de confessar que m’ha sorprès positivament el posicionament de la UFEC cap a les federacions, i el catàleg de serveis i suport que ofereix, entre els quals hi ha més presència a mitjans de comunicació. És el ‘pal de paller’ de l’esport federat català, que també ens projecta fora de Catalunya. La ‘casa pairal’ on podem demanar consell, ajut, i treballar plegats en benefici dels nostres esportistes.