En els darrers 15 anys, la inversió pública en esport ha caigut 1.000 milions d’euros, fet que posa en perill la funció social i la supervivència del model esportiu català
Aquest matí, representants de consells esportius, federacions, esport universitari, professionals de l’esport, entitats esportives i esportistes han presentat la Crida per l’Esport Català, una acció unitària i reivindicativa del sector no lucratiu de l’esport per denunciar la situació límit que viu l’esport català després de quinze anys de retallades econòmiques. Durant aquest període, la inversió pública s’ha reduït a la meitat, deixant d’invertir 1.000 milions d’euros.
Durant la roda de premsa també s’ha presentat el manifest “Volem guanyar” (volemguanyar.cat), que alerta del perill que afronta el model esportiu català a causa de la manca de finançament i la desprotecció jurídica. S’han anunciat, a més, accions reivindicatives i una campanya de comunicació per donar a conèixer la situació a tota la societat catalana.
Reclamacions principals
Aquesta iniciativa, sense precedents per la seva transversalitat, demana un compromís immediat de la Generalitat i dels grups parlamentaris per revertir la situació amb aportacions econòmiques urgents i, a mig termini, assolir una inversió pública de l’1% del pressupost català. L’objectiu és garantir la continuïtat del model esportiu nacional i defensar la funció social i cohesionadora de l’esport al país.
Des de la Crida, també s’ha anunciat la voluntat de mantenir reunions amb el Govern i els grups parlamentaris per traslladar aquestes demandes. El moviment vol col·laborar amb la nova Conselleria d’Esports per aprofitar aquest moment clau com una oportunitat de canvi estructural i contribuir, amb experiència i capacitat organitzativa, a impulsar reformes que assegurin el futur de l’esport català.
De 160 a 100 milions d’euros: una inversió insuficient
El sector alerta que la inversió pública ha passat de 160 a 100 milions d’euros anuals des de 2010, fet que ha provocat la degradació d’instal·lacions, la desaparició de clubs i la pèrdua d’oportunitats per a infants i joves. “Demanem que la inversió pública en esport retorni als nivells de 2010 i reclamem la consolidació d’un pressupost de l’1% per a l’esport. No volem sobreviure, volem guanyar, i guanyar vol dir que cap infant es quedi sense club i que cap territori perdi la seva xarxa esportiva”, ha afirmat Gerard Esteva, president de la UFEC.
Per Jaume Domingo, president de la Unió de Consells Esportius de Catalunya, la reducció d’inversió “ha provocat l’envelliment de moltes instal·lacions i ha frenat projectes imprescindibles per al territori”. Domingo ha reclamat que “la Conselleria d’Esports disposi d’un pressupost útil i suficient per garantir la sostenibilitat del model esportiu català”.
Una conselleria amb pressupost transformador
La Crida per l’Esport Català celebra la creació de la nova Conselleria d’Esports, però exigeix que disposi d’un pressupost transformador per revertir la precarietat i garantir la continuïtat dels clubs. També reclama l’aprovació urgent d’una nova Llei de l’Esport, sorgida d’una Iniciativa Legislativa Popular amb més de 154.000 suports, per protegir jurídicament les federacions i clubs sense ànim de lucre i blindre la gestió preferent de les instal·lacions públiques per part d’entitats arrelades al territori.
“Cal una reforma legal que protegeixi federacions, clubs i entitats esportives sense afany de lucre”, ha destacat Maribel Zamora, vicepresidenta de la UFEC i presidenta de la Federació Catalana de Voleibol.
“La cessió preferent i directa d’equipaments ha de basar-se en criteris socials i esportius, no econòmics”, ha afegit Jordi Arimany, representant de l’Esport Català Universitari.
Altres demandes del sector
Entre les principals reivindicacions de la Crida destaquen:
– La simplificació administrativa per reduir la burocràcia que sobrecarrega les juntes directives voluntàries.
– La protecció i dignificació del voluntariat esportiu.
– L’accés directe a les inversions públiques en infraestructures esportives.
“Sense dirigents voluntaris, no hi ha esport de base, ni cohesió ni xarxa social. Necessitem una simplificació administrativa”, ha recordat Patricia Illa, secretària dels Consells Esportius de Catalunya.
El model esportiu català, en risc
Per Pere Manuel, president del COPLEFC, “la manca de pressupost ha fet créixer la precarietat laboral dels professionals del sector”. Ha remarcat que “l’esport no és només competició, és cultura, territori, salut i inclusió”, i que “els clubs són espais fonamentals de formació i cohesió, especialment en zones rurals o vulnerables”.
Conclusió
Amb aquesta presentació, clubs, consells, federacions, esportistes i entitats del país s’uneixen en una mobilització històrica per reclamar finançament, dignitat i futur per a l’esport català, iniciant un moviment que tindrà continuïtat en els pròxims mesos.