DONA I ESPORT
Tot i el progressiu auge d’aquest sector, la presència de la dona àrbitre és encara escassa en la majoria de disciplines
Ja fa uns anys que les diverses federacions catalanes es van comprometre a activar una sèrie de mesures preventives i sancionadores contra les actituds masclistes als recintes esportius. Moltes d’elles, focalitzades a facilitar el treball dels col·legiats i col·legiades. Els resultats han estat positius, amb un descens notable dels comportaments sexistes a les graderies. Ara bé, també cal fer una valoració de portes endins. Repassar l’evolució d’un arbitratge femení tradicionalment minoritari, però que les diverses federacions s’han preocupat de fomentar. Les xifres aportades per les institucions enquestades, són bona prova d’aquesta política integradora que, de moment, no ha fet més que fixar les seves bases.
Per començar, i basant-nos en criteris proporcionals, la federació de gimnàstica (representada per totes les seves modalitats) es posiciona com la disciplina amb més dones exercint tasques arbitrals: fins a un 86’38% del col·lectiu avaluador el configuren jutgesses. La segueixen, a una distància considerable, el voleibol i la natació, amb un 48’5% i un 43’68% de participació femenina respectivament. Altres esports, com el bàsquet, el tennis, el futbol americà, l’hoquei i el rugbi s’ubiquen a la zona noble amb un cens de dones d’entre l’11 i el 26% en el seu total arbitral. Diferents són les xifres del futbol: les col·legiades només suposen un mer 2’91% del còmput integral.
Més dones al bàsquet
En xifres absolutes, la situació canvia radicalment. Dels enquestats, el bàsquet és l’esport on més dones jutgen el desenvolupament d’un partit: fins a 453 àrbitres, integrades en un total de 1730. Tot seguit, trobem el voleibol amb 346 i la gimnàstica, amb 165. Altres registres més baixos són els del judo, amb 6 àrbitres dones d’un total de 45 col·legiats; el futbol americà, amb 10 de 54, el korfbal, amb 9 de 23, i l’hoquei línia, amb 3 de 15. L’escassa quantitat de la suma global esmorteeix un desequilibri que s’amplia al futbol sala: 3 dones d’un total de fins a 103 col·legiats.
La poca presència femenina als cossos arbitrals esportius catalans es fa palès quan la posem en perspectiva amb el nombre de participants federats de cada disciplina. Per cada col·legiada d’hoquei patins, n’hi ha 612 jugadors; per cada una de rugbi, 727 participants, i per cada àrbitre de futbol sala, fins a 814 esportistes. Els seus homòlegs masculins es reparteixen ‘únicament’ 55, 97 i 24 jugadors, respectivament. Altres modalitats esportives com el voleibol, amb una àrbitra per cada 75 atletes i un col·legiat per cada 71, o el korfbal, amb un repartiment de 32-20, presenten correspondències més harmòniques. La gimnàstica suposa un oasi en el desert: una jutgessa per cada 51 atletes, i un jutge per cada 326.
Les primeres àrbitres, el 1921
La tradició i origen de les diverses disciplines sondejades suposa un element clau a l’hora d’entendre les seves particularitats i divergències arbitrals. La federació de natació va registrar la seva primera àrbitra el 1921, i la de gimnàstica, el 1932; en una època en què ambdues modalitats suposaven les principals alternatives d’una figura femenina coartada i limitada a l’hora d’escollir. No és coincidència, doncs, que els esports en què menys dones hi prenen part com a àrbitres siguin aquells en què la figura de la col·legiada s’ha introduït més tard: al korfbal el 1998, i al futbol americà i l’hoquei línia regularment de del 2002. Al bàsquet i al judo, a cavall censatari entre els dos grups esmentats, les primeres àrbitres hi van arribar durant els vuitanta.
Fent els deures
Però no s’ha de jutjar la captació d’aquests esports per la seva situació actual; sinó pel canvi que han promogut durant l’últim lustre, a tall d’espai temporal necessari per valorar amb perspectiva. Així doncs, el futbol americà ha augmentat en cinc anys la presència de la dona àrbitra en un 233’33%, passant de les 3 col·legiades del 2014 a les 10 d’enguany. Mentrestant, la ràtio d’homes només ha incrementat en un 25%. En la mateixa línia, trobem el rugbi, amb un creixement del 200% després de sumar 6 noies a les 3 amb què contava el 2014; i el judo i l’hoquei patins, amb una ampliació del 100%, elevant les 3 i 5 àrbitres que decidien les competicions fa cinc anys a les 6 i 10 que ho fan actualment.
També cal destacar l’estrena de la dona a l’hoquei línia: si fa un lustre no n’hi havia cap àrbitra en aquesta disciplina, enguany n’hi ha tres. Al bàsquet i al tennis les proporcions s’han mantingut constants, mentre que a l’handbol s’ha viscut un fenomen inèdit: mentre la incidència de la dona ha crescut en un 16’22%, el nombre d’àrbitres masculins ha caigut en un 5’07% després de perdre fins a catorze col·legiats. Aquesta última disciplina és l’excepció a una regla que es compleix de forma gairebé ininterrompuda: l’arbitratge, ja sigui masculí o femení, genera treball a Catalunya gràcies a l’accessibilitat i democratització de la pràctica esportiva.
Campanyes de captació
Amb la voluntat d’atendre les necessitats bàsiques de les diverses modalitats, les federacions posen en marxa campanyes de captació d’àrbitres. Ho fan, normalment, a principis de temporada, adreçant-se majoritàriament a clubs i competidors federats, un target amb el qual estableixen una relació de retroalimentació. Moltes d’aquestes federacions, com la de korfbal, gimnàstica o hoquei aposten per una campanya unisex, dirigida indistintament a dones i homes, buscant omplir les quotes d’àrbitres necessàries per a la demanda de competidors.
D’altres, com les de rugbi, handbol i judo, ofereixen des de la seva delegació espanyola tota una sèrie de clínics i cursos específics per a col·legiades dels quals es poden beneficiar les interessades a Catalunya. Aquestes iniciatives s’han revelat efectives a l’hora de sumar dones a les files d’aquests organismes. Insistir en l’elaboració de plans dirigits especialment a col·legiades és, possiblement, la forma idònia d’animar i reforçar un arbitratge femení que comença a sortir de l’ou, però que encara necessita una empenta per arrencar a volar.