GIMNÀSTICA
Marta Jové, Àngela Mora i Pia Arumí encapçalen el nou període d’inclusió que s’obre a l’artística catalana
Sense cap més il·lusió que gaudir de l’esport que les captiva en un entorn d’integració, normalització i passió compartida, Marta Jové i Àngela Mora (Club Gimnàstic FEDAC Lleida) es van convertir a finals de març, juntament amb Pia Arumí (Club Gimnàstic Osona), en les primeres gimnastes amb diversitat funcional a participar en competicions oficials de la Federació Catalana de Gimnàstica. Ho van fer a Salt, en un certamen relatiu a la segona fase de la Copa Catalana d’artística, demostrant així que la lluita per la integració segueix tombant qualsevol limitació o segregació imposada.
Ara, un mes després de la seva estrena oficial en competicions regulars, les tres atletes coincidiran en un torneig per primer cop: serà aquest cap de setmana a Salt, en la tercera fase de la Copa Catalana, després que en l’anterior ocasió no poguessin fer-ho per la incompatibilitat del calendari entre les categories B.4, en què competeix la Pia, i C.3, on hi participen les dues gimnastes del FEDAC Lleida.
“Estic molt contenta de poder participar als tornejos amb la resta de les meves companyes”, explica Marta Jové, que amb només 23 anys ha guanyat 4 medalles d’or als Special Olímpics i ha estat guardonada com a Millor esportista amb altres capacitats a la Gala de l’Esport de Lleida. Ara, tant les seves aspiracions com les de la seva companya de club, Àngela Mora, gimnasta de 14 anys i medallista Special, passen per lluir les seves capacitats en un entorn que, històricament, se’ls ha negat.
“Alternar entre Specials i tornejos regulars augmenta el nombre de competicions en què poden participar i millora la memòria, ja que han de recordar dues maneres diferents de fer”, apunta Maribel Moncasí, entrenadora de la Marta i l’Àngela i impulsora de la seva participació competitiva amb la resta del grup. “Formar part d’un món més competitiu les ajuda, a més, a formar-se com a persones perquè veuen que no sempre es pot guanyar”, opina la preparadora, conscient que els objectius dels certàmens Special no són extrapolables als tornejos federats per la seva major dificultat i exigència en termes de puntuació. Tanmateix, ambdues tenen clar quines són les seves prioritats: “El més important és participar i passar-s’ho bé”, explica l’Àngela.
Insistència en la inclusió
L’empenta dels clubs i de la federació de Gimnàstica ha estat clau per aconseguir aquesta incipient integració del col·lectiu amb discapacitat intel·lectual al circuit regular. Per a nenes com Pia Arumí, que optaven per no competir en Specials en concebre la gimnàstica com un vehicle cap a la integració total, aquesta apertura normativa constitueix una oportunitat ideal de participar regularment. “Les famílies estan encantades amb aquesta decisió i l’ambient de companyonia i solidaritat dins del club és únic. Només el fet d’anar a una competició i participar és un valor més que la Pia podrà extreure de l’esport”, conclou Meritxell Molist, la seva entrenadora. Per a la Pia, la victòria també és secundària: “Tinc moltes ganes de fer paral·leles a Salt, però també adoro la barra i el poltre”, declara amb entusiasme.
No obstant el recent aperturisme de la gimnàstica artística federada a acollir i sumar capacitats, tant Maribel Moncasí com Meritxell Molist coincideixen en la necessitat i importància de conservar els tornejos Special. “Els competidors i competidores han de poder decidir en quina modalitat volen participar o si ho volen fer en les dues. Tot i que la federació ha donat un pas endavant en la integració, no podem deixar de banda els Special, que porten anys treballant per fer l’esport més accessible per a les persones amb discapacitat”, tanca Molist, satisfeta i gratificada quan contempla l’expressió d’il·lusió de la seva jove aprenent abans de sortir a competir com una més.