GIMNÀSTICA RÍTMICA
En marxa la 2a Copa Catalana de gimnàstica rítmica per a gimnastes amb discapacitats intel·lectuals,, una iniciativa fruit de la col·laboració entre la Federació Catalana de Gimnàstica i un projecte esportiu inclusiu pioner del Club Rítmica Sitges Garraf
20 gimnastes amb discapacitat intel·lectual estan trencant totes les barreres de la inclusió esportiva. En les dues primeres proves de la Copa Catalana de gimnàstica rítmica d’enguany, celebrades a Girona i Manresa aquest últim mes, hi competeixen 4 conjunts, del Club Jeroni Moragas i el Club Rítmica Sitges Garraf, formats per esportistes (19 noies i 1 noi) amb discapacitat intel·lectual.
És una aposta decidida de la Federació Catalana de Gimnàstica i del projecte esportiu “Gimnàstica rítmica sense barreres” del Club Rítmica Sitges Garraf. El projecte, liderat per Maria José Montilla i Laura Pérez, està marcat per la filosofia “d’integrar la secció de rítmica per a gimnastes amb discapacitats dins el club perquè participin de la dinàmica del grup amb la resta de gimnastes de l’entitat”, exposa Montilla. És la manera de garantir una veritable inclusió.
La inclusió en l’activitat física implica que totes i tots els participants, amb independència de les seves característiques i limitacions, assisteixin i desenvolupin les activitats en els mateixos espais que els seus companys i companyes, amb els suports i adaptacions individuals que siguin necessaris. És molt important que tots es coneguin i participin de l’activitat. Els pares i mares, adquireixen una visió equilibrada de les capacitats dels seus fills, i els pares dels nens i nenes sense discapacitat tenen l’oportunitat de conèixer, respectar i posar-se en la pell dels altres, augmentant l’empatia i el suport cap els familiars.
De la unió entre el club i la federació va sorgir un nou reglament específic per incloure la competició en el calendari oficial de la federació. “És un èxit indiscutible i poc freqüent; de fet, pioner a l’estat” comenta Maria José. De fet, la pràctica d’esport adaptat es realitza, sobretot, a través de federacions pluriesportives que desenvolupen les seves competicions al marge de les federacions de cadascun dels esports que acullen. És una pràctica, per tant, que les persones amb discapacitat realitzen en un entorn sense persones sense discapacitat. Un entorn no normalitzat.
“El camí és llarg i lent”, diu Montilla. Però el que s’ha aconseguit fins ara no deixa lloc al pessimisme. El currículum d’aquesta iniciativa és ple d’actius. S’ha innovat en estratègies per disminuir les barreres en la participació en entrenaments i organització dels clubs d’esportistes amb discapacitat intel·lectual; els i les esportistes amb discapacitat han participat en exhibicions amb coreografies inclusives i específiques; s’ha modificat el reglament de la federació per encabir aquests esportistes; i han competit oficialment, seguint el nou reglament.
“Però encara queda molt per fer”, admet Montilla. Hi ha molts clubs de gimnàstica rítmica a Catalunya. Els hem de convèncer que “si vivim junts, hem de fer esport junts”, rebla.