RUGBY
L’Ajuntament de Barcelona inclourà als pressupostos del 2021 una partida per a la construcció d’un nou camp de rugbi, una demanda històrica dels clubs barcelonins i la federació catalana
Esport minoritari. Esport violent. Esport exclusiu. El rugbi a Catalunya ha anat tombant mica en mica totes les etiquetes que se li atribuïen. No ho ha fet a través de grans esdeveniments ni reivindicacions, simplement ha avançat amb pas ferm, estenent-se per tot el territori per doblar el nombre de practicants.
En la darrera dècada, hem passat de menys de 3.000 llicències la temporada 2008/09 a gairebé 7.000 el passat curs. Una vintena de clubs nous, la proliferació de les categories de formació i de la pràctica femenina (s’ha multiplicat per quatre el nombre jugadores) han consolidat l’auge d’un esport que necessita d’una nova realitat.
Especialment a la ciutat de Barcelona, on el creixement s’ha estancat en les 2.000 llicències sobretot per un motiu: la manca d’instal·lacions. La capital catalana compta amb quatre camps de rugbi: la Mar Bella, la Foixarda, la Teixonera i el Sitari, que han d’acollir un total de deu clubs.
La sobreexplotació, la manca d’hores i els preus desorbitats del lloguer d’aquests espais municipals (entre 30.000 i 40.000 euros l’any per als clubs que compten amb totes les categories) han portat el rugbi a la capital fins al que és ara: un cul-de-sac. Aquesta realitat ha provocat fins i tot que alguns clubs barcelonins hagin d’entrenar i jugar fora de la ciutat.
La problemàtica s’ha accentuat darrerament, però ja fa anys que s’arrossega. Concretament 28, doncs des de les Olimpíades del 1992 no es construeix un camp de rugbi a Barcelona. De fet, en aquestes gairebé tres dècades s’ha perdut un camp pel camí: el de la secció de rugbi del CN Montjuïc, que va desaparèixer el 2003 i que ara és un terreny on s’hi practica el pitch and putt.
El problema encara cou més si el compares amb ciutats d’una rellevància o influència similars com Madrid. A la capital estatal s’hi compten fins a onze camps de rugbi per a 3000 llicències; menys de 300 jugadors per camp. A Barcelona el rati és de 500 jugadors per instal·lació.
Posant fil a l’agulla
Les demandes dels clubs barcelonins i de la Federació Catalana de Rugby han trobat, a la fi, resposta: l’Ajuntament de Barcelona inclourà als pressupostos del 2021 una partida per a la construcció d’un nou camp.
Una iniciativa que el consistori ha impulsat empès per la situació d’aquest esport a la capital: “Si el rugbi no fos una realitat com és, que cada vegada hi ha més esportistes, no seria necessari un nou equipament. La realitat porta que l’Ajuntament obri els ulls i vegi que el rugbi avui dia és un esport a destacar i important per aquesta ciutat” assegura David Escudé, Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona i principal impulsor del projecte.
La construcció d’aquest nou espai suposarà un primer pas per oxigenar el rugbi a Barcelona, que veu com el govern actual de la ciutat posa fil a l’agulla per començar a redreçar una situació insostenible.
Les mesures insuficients dels ajuntaments anteriors i de la Generalitat han impedit que l’evolució del rugbi a Barcelona fos proporcional amb la resta del territori per a un esport que el 2021 celebrarà el centenari de la seva arribada a Catalunya. Tot i que queda molt camí per recórrer, la construcció d’aquest nou camp saldarà un deute amb el rugbi català. Un deute històric.