HOCKEY
Dues dones arbitren per primera vegada la Final del Campionat de Catalunya de Divisió d’Honor masculina d’hoquei herba
Sandra Adell i Laura Trujillo van ser les àrbitres del partit de la final del Campionat de Catalunya de Divisió d’Honor Masculina, jugat diumenge passat al Real Club de Polo i en què l’Atlètic Terrassa va guanyar el seu vintè títol al vèncer al Junior FC als shoot-outs. Aquesta ha estat la primera vegada a la història que dues dones arbitren un partit de la final del Campionat de Catalunya de Divisió d’Honor Masculina.
Adell, provinent d’una nissaga de l’esport de l’estic, “a casa es respira hoquei”, assegura, i Trujillo van començar a arbitrar als 19 anys a les categories inferiors. Amb el pas del temps va escalar categories fins a juvenil, 1a i 2a catalana. Per a Sandra, a partir dels 20 anys, l’arbitratge va passar a ser quelcom més seriós. Tant ella com Laura van arribar a les màximes categories: Divisió d’Honor masculina i femenina, en l’àmbit català, i la Copa del Rei, Copa de la Reina i Divisió d’Honor femenina, en l’àmbit estatal. Trujillo va decidir deixar l’estic i seguir amb el xiulet, quan les competicions es van tornar més exigents. Jugava al CD Terrassa des dels 16 anys. Adell encara està en actiu, al Club Egara de tota la vida.
Com ser millor àrbitra
“Ser jugadora et fa millor àrbitra, i a la inversa”, explica Adell. Sobretot t’ajuda a “prendre millors decisions”, afegeix Trujillo, aquelles més difícils on “has d’interpretar la intencionalitat dels esportistes”, rebla. A més, l’ambient familiar que es respira en els enfrontaments d’hoquei, conèixer molts dels jugadors o jugadores a qui arbitra “també m’ha ajudat”, concreta Adell. “Animo a totes a provar-ho”, reivindica sense pèls a la llengua.
Amb tot, les carreres arbitrals de les col·legiades tenen molta projecció. Trujillo ja ha arbitrat a l’Europeu sub16, sub18 i el 4 Nacions. I aquest any Adell, un cop ha arbitrat en l’àmbit europeu, està a punt d’estrenar-se en l’internacional.
Excepció habitual
Elles, les protagonistes, van viure dissabte passat com un fet normal, cada cap de setmana xiulen partits. Però no li treuen importància, tot i que “m’agradaria que no fos notícia”, comenta Adell. Per a Trujillo, la final de dissabte va ser “un reconeixement i una oportunitat”, conclou. Conscients del seu paper de referent o model per a les que venen de baix, també admeten que hi ha feina per fer. “A vegades no et valores prou però va ser una gran satisfacció poder arbitrar amb la Sandra”, detalla la Laura. Per sort, “cada cop hi ha més dones que s’animen a arbitrar. Però encara en falten moltes més!”, postula Adell. Amb tot, el món de l’hoquei està “habituat a veure arbitrar dones, encara que siguem poques” diu Trujillo. “És un fet normal per a esportistes i públic, que es repeteix cada cap de setmana”, rebla.
Feina per fer
I les dades no les contradiuen. De les 17 dones amb què compta la Federació Catalana de Hockey, “10 són altes de les dues últimes temporades”, ens detalla Marc Hellín, president Comitè Català d’Àrbitres de la federació, que destaca la importància d’aquest increment de dones col·legiades, que encara representen només un 5% del cos arbitral català.
La federació acostuma a fer de 4 a 6 formacions anuals per a nous àrbitres. “Aquest any, es va fer una exclusivament per a dones amb un èxit contundent”, exposa Hellín. El curs va tenir gran difusió a les xarxes socials de la federació, amb la col·laboració de jugadores, entrenadores i àrbitres catalanes. “Tenim intenció fer un altre curs a principis d’any”, avança.
Amb tot, Hellín valora positivament que fa anys que “nois i noies arbitren partits masculins i femenins”. Tant la Sandra com la Laura “es mereixien aquesta final”, conclou, remarcant que el Comitè Català d’Àrbitres va designar la final valorant “el talent arbitral de les persones designades i els objectius aconseguits”.