ENTREVISTA

La Federació Catalana de Pàdel (FCP) ha complert aquest estiu el seu 15è aniversari de vida. Pere Hernàndez, l’actual president, repassa els inicis, la progressió i la salut del pàdel català.

Situant la vista enrere, com recorda aquells mesos de treballs previ a poder posar la primera pedra de la FCP?
Els recordo com uns mesos d’intensa dedicació i molta il·lusió per assolir el repte de que la llavors Unió Esportiva de Pàdel de Catalunya (UEPC) esdevingués en federació catalana de ple dret, és a dir, en la Federació Catalana de Pàdel. La UEPC estava presidida per Ivan Corretja, jo era el tresorer. Calien 20 clubs afiliats per demanar la conversió a federació, i això es va produir al Juny de 2004, de fet la data de l’Assemblea fundacional de la FCP és el 17 de juny de 2004, sent 25 el total de clubs fundadors. En aquell moment la UEPC tenia 2.200 llicències, i avui la FCP en té ja gairebé 19.000, un creixement espectacular en pocs anys. Un recorregut intens on vull agrair el suport que sempre ens ha brindat la Secretaria General de l’Esport i la UFEC.

Ivan Corretja, Cristòbal Malet i Pere Hernàndez. Tres presidents en la història de la FCP.
Tres presidents, tres homes d’esport, cadascú amb el seu estil directiu, i tots tres sumant al llarg dels anys per portar al pàdel català al lloc de privilegi que ocupa avui, sent la FCP la primera federació autonòmica estatal en federats, en dimensió econòmica i en qualitat del seu circuit de competició. La FCP representa avui el 25 % del total de federats de l’estat i és la federació catalana número 10 en nombre de llicències en el rànquing de les 70 federacions catalanes actuals.

Actualment la FCP disposa de 19.000 llicències i de 260 clubs federats. Té la sensació recordant aquells inicis al mes de juny del 2004 que ‘la criatura’ ha crescut d’una manera inimaginable?
La criatura ha crescut, però encara és adolescent amb només 15 anys de vida com a federació catalana. La FCP continua creixent, en clubs federats, en nombre de llicències, en projectes, en dimensió institucional, econòmica, esportiva i organitzativa. És a la vegada engrescador i difícil gestionar un producte de tant èxit com el pàdel, ja que es tant important créixer com fer-ho de forma ordenada i progressiva, sense que l’èxit et pugui desbordar i convertir-te en ineficaç.

El pàdel també s’ha expandit a les xarxes. Darrerament han arribat als 1.000 subscriptors al canal de Youtube que van obrir fa un any. Quina valoració en fa?
Molt bona. Vàrem iniciar les retransmissions en streaming a la FCP al 2018, fent tres retransmissions. Al 2019 en farem vuit, una mostra mes de la progressió d’un any a l’altre, en aquest cas en la difusió de la nostra competició del més alt nivell. La difusió es bona per a tothom: la FCP dona a conèixer la seva competició, els clubs amfitrions veuen projectada la seva imatge, els patrocinadors obtenen visibilitat, i els jugadors entren en una plataforma també de visibilitat que els ajuda a captar més patrocinadors i col·laboradors per a millorar els seus ingressos.

El streaming, les xarxes, el canal de Youtube, aporten dos conceptes importants: la immediatesa i la globalitat.

Quins són els objectius a curt-mig termini que li agradaria veure convertits en realitat en benefici del pàdel català?
Són varis i es corresponen amb diferents àrees, com ara continuar potenciant la difusió de la competició per streaming i el canal de YouTube, incrementar els ingressos per patrocini, iniciar i consolidar en l’àrea de menors el projecte de pàdel a les escoles, iniciar en l’àrea de docència el curs de Tècnic d’Esport de Nivell 2 (TEN2), accentuar els serveis que donem als clubs i consolidar el projecte de pàdel adaptat i per a esportistes amb diferents discapacitats. En l’àrea institucional, m’agradaria veure normalitzades les relacions entre la FCP i la FEP, que els darrers anys no estan sent satisfactòries.

SKELETON

Objectius ambiciosos per als joves esportistes catalans

No és habitual veure Ander Mirambell donant instruccions des de la banda, al costat del seu preparador físic, Bernat Buscà. Ambdós supervisen la tècnica de sortida de Paula Raúl, esportista del nou projecte d’skeleton engegat per la Real Federación Española Deportes de Hielo (RFEDH) i la FCEH.

Asseguda, esperant el seu torn, hi ha Clàudia Camacho, l’integrant més jove de l’equip. Ambdues s’entrenen al CAR de Sant Cugat, on progressivament van descobrint i interioritzant un esport que, fins fa poc i en gran manera, desconeixien.

L’equip el completa l’únic component masculí, Adrián Rodríguez, que s’entrena per la seva banda a distància, des de la seva Cantàbria natal.

Ander Mirambell busca relleu
Com ha reiterat en diverses ocasions, el pilot català desitja deixar una herència esportiva, crear una continuïtat en l’skeleton més enllà de la seva figura. I ara s’hi estan posant unes sòlides bases.

Bernat Buscà, control i experiència
Si Ander Mirambell és una peça fonamental del projecte, no ho és menys el seu tècnic i preparador físic, Bernat Buscà. “Tenia clar que no em tiraria a la piscina sense ell” afegeix Mirambell. Gran coneixedor de la tècnica i el rendiment, entre altres àrees de l’esport, de les seves paraules transmet confiança i il·lusió, però també prudència.

A la conquesta d’Amèrica 
El titular, tan suggerent, surt de la boca d’Ander Mirambell. Una bona manera de definir un dels grans objectius de l’equip per a la temporada 2019-2020.

I és que els tres joves esportistes viatjaran als Estats Units a l’octubre per competir en dues Copes Amèrica, “on el resultat serà secundari i es buscarà sumar baixades. Al final, competir allà serà el premi al treball realitzat els mesos anteriors. Serà com el fi de festa” explica Mirambell. 

Però la temporada encara tindrà un segon gran objectiu: el Mundial Júnior, que tindrà lloc a Winterberg (Alemanya) el 8 i 9 de febrer de 2020.

ORIENTACIÓ

Competició excel·lent, organització immillorable i resultats extraordinaris

La Molina ha estat l’encarregada d’acollir aquest any el Campionat del Món de Rogaining. Una cita tan important al calendari només podia significar una cosa: corredors d’arreu de món, un nivell de participants altíssim i una organització que havia de demostrar l’experiència organitzant competicions importants. I és que Catalunya ha estat la seu d’esdeveniments importants amb anterioritat com per exemple els Campionats Europeus de Rogaining al 2013 i 2016 sent ambdues proves un gran èxit. Ara era el torn d’anar un pas més enllà i organitzar-ne un a nivell mundial!

Així va ser que els dies 27 i 28 de juliol de 2019 es va dur a terme la competició. 900 corredors en equips de dues o tres persones escoltaven els trabucaires donar el tret de sortida en un dia que començava gris. Bosc mixt de pi i alta muntanya amb cims tan alts com la Tossa a 2.536m d’alçada eren l’escenari ideal. Per davant els esperaven 24 hores de cursa que decidirien qui seria el nou campió del món. Després del fred inicial, el sol va sortir i els participants van començar a arribar.

Al final, els vencedors de les diverses categories van ser el següents. A MIXTES ABSOLUTS, podi per a l’ALTRA-ENDURANCE TEAM (363 punts), el PI/ON RUSSIA (346 punts) i el COLUMBIA VIDARAID (342 punts. A FEMENINS ABSOLUTS, ARENA DREAM TEAM (345 punts), JÄNENE (307 punts) i DOS CERVEZAS POR FAVOR (290 punts). A MASCULINS ABSOLUTS, LA SPORTIVA (414 punts), TEAM NEW ZEALAND - PRESIDENTIAL DELEGATION (409 punts) i TBA STRAIGHT FORWARD (400 punts).

Destacar sobretot la participació catalana, que va assolir podis tan importants com els següents. A Mixtes Joves, or per a Wikilost (Mireia Via i Sergi Oliveres) i plata per a CATALANETS DESORIENTATS (Pol Canosa, Mar Serrallonga i Roger Virgili). A Mixtes Veterans, primera posició per a FORACORDA.COM (Bárbara Martínez i Daniel Castellà).

Tot això gràcies, com ja hem dit abans, a una organització magnífica. Persones voluntàries de tots els clubs catalans han fet possible que aquesta cita fos un èxit en tots els sentits. El propi president de la Federació Internacional de Rogaining (IRF per les sigles en anglès) deia que havia quedat meravellat de l’organització, la participació i la quantitat de gent jove competint! I és que a Catalunya l’esport té molta tirada entre els joves, el que promet un futur esplèndid per la disciplina.

L’any vinent serà el torn de Califòrnia, paratges magnífics però que tindran difícil superar el nivell dels campionats d’aquest any!