ESCALADA DE VELOCITAT

El Campionat de Catalunya d’Escalada de Velocitat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), organitzat pel CM Sant Llorenç, s’ha disputat al rocòdrom Climbat La Foixarda, a Barcelona, el 17 de setembre.

L’objectiu de la cita ha estat promoure la participació dels escaladors per primera vegada en una competició d’escalada de velocitat, disciplina que serà olímpica, junt al bloc i la dificultat, als Jocs Olímpics de Tòquio 2020.
Pol Roca (CE de Sant Quirze) ha estat el més ràpid de la categoria masculina absoluta i s’ha proclamat campió de Catalunya d’Escalada de Velocitat. El millor temps de Roca durant la prova ha estat de 6,20 segons. El mur de velocitat de La Foixarda, de 10 metres, no arriba als 15 establerts per la federació internacional, però el temps de Pol Roca és prou destacable per aquesta alçada. En competició oficial a Catalunya, i en un mur de les mateixes característiques que el de La Foixarda, és la nova marca a batre.
En categoria femenina la més ràpida ha estat Francis Guillen (CE de Sant Quirze). La vigent campiona de la Copa d’Espanya de Bloc ha demostrat que també se li dona bé l’escalada de velocitat i s’ha proclamat campiona de Catalunya d’Escalada de Velocitat. La segona classificada ha sigut Prudence Morgan (CEUE Telec-Ceuetl) i la tercera Natàlia Lanau (UEC Tortosa).

CICLISME

Un any més el velòdrom de Barcelona era l’escenari del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, cinquena edició del Memorial Miquel Poblet.

La primera instal·lació dels Jocs Olímpics va ser l’escenari d’una competició que va reunir una gran nòmina de pistards, arribant fins els 75 participants de països com Itàlia, Portugal, Finlàndia, Anglaterra o Alemanya, així com els millors pistards de l’estat espanyol, on sobresortien dos noms propis, l’olímpica Helena Casas i el campió del món de scratx, Sebastià Mora.
Per a Casas, “poder competir a casa és un luxe; sempre estem voltant pel món i, amb les poques competicions que hi ha al país, poder-ho fer a Barcelona, a casa, envoltats de la família, amics i la gent que ens dona suport”. El TICB serveix per puntuar i classificar per a la Copa del Món, sent una prova important perquè dona molts punts per al rànquing.
Fins fa poc, el màxim objectiu de la ciclista—ja assolit— eren els Jocs de Rio; per a aquest any té en el punt de mira “l’europeu de Berlín del mes vinent, la Copa del Món i arribar bé als Mundials, amb l’objectiu de classificar-nos per a Tòquio 2020”.
Casas és, en certa manera, el relleu dels grans campions de ciclisme de pista que hem tingut a casa nostra en els darrers anys, medallistes en Jocs Olímpics d’Atlanta i Atenes; i Helena és, segurament, qui està més a prop d’aconseguir una medalla olímpica o en algun campionat del món en els propers anys.
“Però també hi ha molta base, molta gent jove que està pujant amb força, però que han de madurar. En pista, arribar a l’elit costa moltíssim”, assegura Xavier Ràfols, director tècnic de la Federació Catalana de Ciclisme.
Pel que fa a Mora, el ciclista feia dos anys que no acudia a la cita barcelonina, i en l’edició d’enguany ha tornat per “provar la nova fusta”, i no va voler deixar l’oportunitat d’agrair “els organitzadors la tasca que fan perquè Barcelona tingui una cursa internacional d’aquestes característiques”. El gran campió cada vegada nota més l’alè dels més joves, “a cada atac noto que em segueixen més” però entoma el repte amb la competitivitat que el caracteritza: “tots volem guanyar; tant per a mi córrer amb ells i com per ells córrer amb mi, és una satisfacció competir junts”.
Finalment, Casas va finalitzar segona per darrere de Miriam Welke, campiona olímpica a Londres, mentre que Sebastià Mora es va imposar en scratx.
Un cop més, vint-i-cinc anys després dels Jocs, el velòdrom barceloní va viure una jornada de ciclisme de qualitat.

Davant les actuacions de l'Estat d'aquest matí, el compromís de l'esport català amb les nostres institucions, la llibertat i la democràcia és més més fort que mai.