Jasper Truyens és un sociòleg que treballa a la Universitat de Bèlgica en l’àmbit d’esports a la societat, en un grup d’investigació de la Facultat d’Educació Física. Truyens està col·laborant en un projecte d’investigació d’un any sobre esport i inserció laboral finançat per la Comissió Europea i ha passat dos dies a Barcelona per conèixer més de prop el projecte INSERsport, un dels deu projectes que formen part de l’estudi en el qual està col·laborant Jasper Truyens.
Primer de tot, ens pots parlar una mica més sobre aquest projecte d’esport i inserció laboral?
Es tracta d’un projecte d’investigació d’un any. El nom oficial és ‘Estudi en la contribució de l’esport i la inserció laboral en el context del Pla Estratègic Europa 2020’, i tenim un lloc web www.sport4employability.eu. Abans d’aquest estudi hem de fer un anàlisi de deu bones practiques dins els 28 estats membres d’Europa. Des dels orígens d’Europa, una part d’Europa volia, d’alguna manera, un exemple de projecte d’esport i inserció laboral que fes servir l’esport per la gent jove, gent necessitada, sense educació, feina o formació, per donar-los les habilitats i les competències per preparar-los pel món laboral.
A banda de Catalunya, en quins altres països esteu estudiant els diferents projectes?
Tenim projectes a Hongria, França, dos al Regne Unit, Alemanya, Portugal i probablement un altre a Dinamarca. Ens agradaria tenir un exemple també a Polònia, estem buscant bones pràctiques a diferents parts d’Europa.
Com definiries un bon exemple?
Un bon exemple és una organització que pot utilitzar l’esport i treure un profit efectiu; efectiu en el sentit que realment pots aconseguir que aquesta gent accedeixi al món laboral. No veuen l’esport només com una manera de passar-s’ho bé sense importar res més. La gent jove s’ha d’introduir en el món laboral d’alguna manera al finalitzar el programa. Per INSERsport encara no està gaire clar si això passarà, però en el passat aquest estil d’estudis pilots han ajudat alguna gent a accedir al mercat de treball, per tant, sabem que funcionarà. Moltes de les organitzacions d’aquest estudi es refereixen a la inserció laboral fora de l’àmbit de l’esport. Moltes de les nostres organitzacions no tenen com a objectiu introduir-los en el món de l’esport, el seu objectiu és introduir-los en una feina a nivell més general: venda, promocions, comunicació, de vegades en una fàbrica, etc., depèn del context. Per tant, estem mirant més en general i en el desenvolupament de les habilitats que els hi serveixi per la seva vida en general.
I quin és l’objectiu d’aquest estudi?
És necessari desenvolupar accions estratègiques pels estats membres, la política de la Unió Europea i inclús organitzacions esportives específiques o empreses, com es poden apropar necessitats, què necessiten per introduir-los al món laboral, perquè es necessita apropar-se a ells de manera diferent. Volem obrir portes, obrir els ulls i obrir ments per veure com pot ser de fàcil motivar, animar o enfortir.
Quines federacions has visitat aquí a Barcelona?
Tennis, basquetbol, vela i esport per a discapacitats intel·lectuals, on he pogut veure com treballen i què fan amb els joves.
Quines són les teves impressions del que has vist?
Crec que INSERsport va pel bon camí, especialment amb la figura d’un tutor dels grups dins l’equip. Sabem que no podem introduir els joves en aquests cursos esportius i veure què passa. Se’ls ha de recolzar, escoltar-los, animar-los a que parlin, que expliquin com se senten, què esperen una vegada finalitzi el programa, etc. I el rol que té el tutor en aquest sentit és molt important. A més, Milena, la responsable del projecte, té molta feina a fer, però està molt motivada i és el que veig en tota l’organització. És feina dels propis individus de l’organització estar motivats, convèncer els companys i convèncer altres organitzacions perquè donin una oportunitat als joves, que els deixin participar i que puguin créixer per convertir-se en entrenadors, responsables o coordinadors. Veig moltes similituds, tot i que se centri només en esports, amb altres organitzacions que recolzen els joves en un clima d’igualtat més que ensenyar a cada participant.
El que potser fa que les federacions decideixin no actuar en aquest aspecte és que no tenen el finançament suficient per realitzar les seves pròpies activitats regulars. Amb aquest tipus d’estudis potser el finançament de la Unió Europea augmentaria.
Desconec sobre aquest tipus de finançament respecte a aquest tipus de problemes Simplement crec que és necessari conscienciar la gent sobre aquest tipus de problemes. Els RSC (Responsabilitat Social Corporativa) treballen per ajudar a la gent necessitada, a més de l’objectiu principal de cada organització. El RSC només pot funcionar si la teva organització gaudeix de bona salut i és forta; aleshores sí que pots fer altres coses per aquesta gent. Potser es pot treballar conjuntament amb ONGs o organitzacions socials que recolzen a la gent jove. Com poden treballar junts? Win-win. No tens els diners? D’acord, però hi ha algunes organitzacions que tenen diners i tenen gent que li agradaria fer alguna cosa extra, i al final pots realitzar un programa; no d’un dia per l’altre, però potser el segon o tercer any pots lligar forces.
Què té l’esport que el fa ideal per aconseguir que la gent en risc d’exclusió social accedeixi al mercat laboral?
Crec que ells el que volen és ser apreciats i tenir una relació positiva amb les persones adultes. Estan aïllats, no han rebut una educació, no tenen formació, la seva situació familiar no es bona, per tant volen tenir una bona relació amb els adults, i que hi hagi un tutor dins el grup és molt positiu. A més del que l’esport aporta, que poden venir de diferents ambients i experimentar l’èxit fàcilment, no marcant molts gols, sinó formant part d’un equip, treballant junts i passant-s’ho bé. En l’esport poden participar i crear vincles amb gent que probablement en la seva vida diària mai coneixerien. Però en l’esport tothom es pot mesclar, poden passar-s’ho bé junts, sense importar si un és ric o pobre, o si un ha tingut una millor educació que l’altre, i aquesta és la força de l’esport. No pots fer això simplement organitzant una classe, un taller o simplement parlant. Crec que el valor és aquest; pots ensenyar-los sobre lideratge, sobre comunicació, i ells no són conscients que estan aprenent, d’aquesta manera poden desenvolupar habilitats socials. Arguments, tots, que fan de l’esport una eina d’apoderament molt potent.
