ACCIÓ SOCIAL

ENTREVISTA A IDOIA PIÑOL, ESTUDIANT D’EDUCACIÓ SOCIAL QUE HA FET LES PRÀCTIQUES A INSERSPORT

L’àrea d’Acció Social de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya porta a terme, des de l’any 2017, el programa INSERsport. En aquest, joves de col·lectius vulnerables aprenen un esport, adquireixen hàbits saludables i obtenen un certificat federatiu que els permet treballar de monitors i àrbitres. Cada curs té una durada aproximada de dos mesos, on es fa feina tant en sessions teòriques/pràctiques de l’esport escollit, com en sessions de competències bàsiques. En parlem amb l’Idoia Piñol, estudiant d’Educació Social que ha realitzat les seves pràctiques professionals col·laborant amb el projecte.

Què suposa el programa INSERsport pels joves participants?

És una gran oportunitat. Són joves d’entre 16 i 25 anys i no només tenen com a benefici el fet de poder inserir-se al món laboral i poder guanyar uns diners, sinó que també és una oportunitat per poder augmentar el seu cercle d'amistats, potenciar i treballar les seves habilitats socials i ampliar els seus coneixements. Així que podem dir que cada un dels cursos no només busca beneficis individuals en les persones participants sinó que també busca obtenir beneficis en l’àmbit social.

Com són les sessions?

Per poder complir amb els objectius proposats en els cursos, hi ha els formadors esportius especialitzats que s’encarreguen de donar tots els coneixements en l’esport corresponent als participants per tal d’adquirir una certificació federativa. Aquests formadors provenen de les diferents federacions catalanes que hi participen. Aquest any, el 2021 hi han participat la Federació Catalana de Voleibol, la Federació Catalana de Kick-Boxing i Muay-Thaï, la Federació Catalana de Hockey i la Federació Catalana de Tennis-taula. Pròximament, està previst que més federacions participin i es realitzin nous cursos amb diferents esports.

Quin és el paper dels psicòlegs i educadores socials a les sessions?

L’equip de psicòlegs i educadores socials porta a terme les sessions de competències transversals, on es treballen diferents aspectes per ta de potenciar les habilitats socials i comunicatives, incrementar l’autoestima o tenir un major control de les emocions, entre altres. Aquestes sessions són bàsiques per tal que la formació que reben els participants sigui més completa.

Com pot ser d’important la figura de l’educadora social en el món de l’esport?

S’està començant a visibilitzar la figura del psicòleg esportiu i crec que és fonamental el seu paper dins de l'equip tècnic: ajudant i donant suport als aspectes psicològics tant als esportistes com als entrenadors/es per tal de millorar el rendiment esportiu de l'equip. Ara bé, si parlem de la figura de l’educador/a social com a figura professional en l'esport, ja no es coneix tant. Quan es treballa amb col·lectius en risc d'exclusió social, aquesta figura professional és imprescindible, ja que l'esport depèn de com el fem servir pot ser una eina educativa i d'inclusió social molt potent avui en dia, sobretot amb els infants i adolescents, perquè aquests solen mostrar un gran interès per la pràctica esportiva. Sovint en la formació esportiva no s’acaba d'esprémer tot allò que l'esport pot transmetre, com per exemple els valors, pel fet que no es compta amb totes les figures professionals necessàries per poder fer-ho. Per a mi, un cos tècnic complet i qualificat extraesportivament a part de comptar amb psicòlegs esportius també hauria de comptar amb la figura de l'educador/a social.

“Poder ajuntar l'esport i l'educació social per mi ha estat un regal”

Parla’ns de la teva tasca com a educadora social dintre del projecte.

Les tasques més rellevants han estat la realització de les entrevistes als diferents participants, l’acompanyament d’aquests en tot moment i la creació i realització de les sessions de competències transversals.

Personalment, de què t’ha servit l’experiència?

Des de petita sempre he practicat esport, vaig passar per diferents esports fins que vaig trobar el que més m'agradava; el voleibol. Poder ajuntar l'esport i l'educació social per mi ha estat un regal, ja que he pogut combinar la professió que estudio amb un dels meus hobbies, l'esport. Al principi va ser difícil, fins al punt que vaig començar a perdre una mica l'esperança. La meva universitat no tenia conveni amb cap entitat que treballes a partir de l'esport, vaig haver de buscar-la jo pel meu compte. La majoria d'entitats em deien que no podien oferir-me una tutorització de pràctiques, ja que no comptaven amb un educador/a social a la plantilla, la majoria eren psicòlegs i en algun cas treballadors socials, però no educadors/es socials. Cada dia em feia la pregunta de com pot ser que es faci feina amb col·lectius en risc d'exclusió social o col·lectius vulnerables i no es tingui present la figura de l'educador/a social…

Per acabar, vols enviar algun missatge?

Com a reflexió final, m'agradaria animar tant a les entitats esportives com a les universitats que obrin i comencin a visibilitzar la figura de l'educador/a social dins de l'esport, és una professió que té molt per aportar en el món de l'esport. Si ara em preguntessin si la figura del psicòleg la podria substituir la figura de l'educador/a social en la formació a partir de l'esport, per a mi és un no rotund, cada professional té les seves fortaleses per poder aportar. Per això trobo igual de necessari una figura professional com l'altre, es poden complementar i sumar junts, al cap i a la fi, és l'important.