ENTREVISTA

Francisco Paz Belmonte, després de ser l’únic candidat en presentar-se, ocuparà la presidència de la Federació Catalana de Rem durant els propers quatre anys. A les seves esquenes duu una llarga experiència en les institucions que l’ajudaran en aquesta nova etapa. Compaginarà aquest nou càrrec amb la presidència del Club Nàutic d’Amposta, i es marca l’objectiu d’apropar la federació als clubs. El seu mandat durarà fins al 2024 amb els jocs de París, en els quals s’estrenarà una nova modalitat de l’esport, el rem de mar, en el qual la Federació treballarà amb intensitat.

Quins reptes té la federació a partir d’ara?
El bàsic és posar la federació al servei dels clubs i dels remers. Estar més al seu costat, acompanyar-los davant les institucions. També donar-los una mica de suport perquè ens sentin al seu costat.

Això és el principal. Després hem de millorar els nostres programes d’alt rendiment i potenciar encara més els de promoció, per aconseguir més clubs per al rem català. Ara tenim un repte molt important: el rem de mar. Una disciplina que fa temps que es practica però que, a partir dels Jocs Olímpics de París 2024, serà olímpica.

El rem tindrà una altra modalitat olímpica...
Sí. Potser en treuen alguna més antiga (ja ho han fet amb el dos i el quatre cons per posar lleugers). Suposo que en trauran alguna per poder afegir el rem de mar. Però ser olímpica dona molta rellevància a una disciplina.

Pel nostre esport, els jocs olímpics són la competició estrella. Que el rem de mar sigui olímpic ens dona unes possibilitats immenses, ja que Catalunya té més de 500 quilòmetres de costa. I ciutats com Barcelona i Tarragona ho tenen tot per a la pràctica del rem de mar.

A quins llocs de Catalunya hi ha més tradició de rem?
Les Terres de l’Ebre i Banyoles són els grans epicentres. A l’Ebre hi ha diferents clubs per les ciutats d’Amposta, Tortosa... A Banyoles hi ha un centre internacional i un camp de regates molt important. Però també tenim molts equips a Tarragona; i a Barcelona, on intentem aprofitar el canal olímpic de Castelldefels, però té les seves limitacions.

La federació compta amb algun centre de tecnificació?
Tenim el centre de tecnificació de Banyoles, que és l’alt rendiment del rem català. Després el centre de tecnificació a Amposta, que és poliesportiu però el rem és una de les seves disciplines.

Com compaginaràs la presidència de la Federació amb la presidència del Club Nàutic d’Amposta?
Com podrem... A nivell d’estatuts no és incompatible, però evidentment tampoc és ètic, aquesta és la realitat. És circumstancial. A causa de la pandèmia ara no és el moment idoni per engegar un procés electoral, ja que les normatives diuen que les votacions han de ser presencials. Quan això s’estabilitzi una mica hi haurà eleccions al club o farem els canvis oportuns.

Dirigir un club ajuda a saber gestionar una federació?
Sí, tens la visió sobre què necessiten. Com a mínim jo ho entenc així. Un club, al cap i a la fi,  és un grup d’esportistes units per fer esport. I la federació uneix clubs i esportistes per dotar-los d’estructures perquè puguin desenvolupar l’activitat que els agrada en format de competició.

Una estructura piramidal. Esportistes que munten uns clubs, clubs que munten unes federacions, i federacions que s’agrupen en entitats més grans fins arribar a la internacional. Però els remers i els clubs són el fonament de tot. S’ha de tenir aquesta visió, i si has passat per un club, saps els problemes que tenen clubs i esportistes, i les seves necessitats.

Ara que deies això de les circumstàncies actuals, com està afectant la Covid els clubs catalans de rem?
A nivell d’entrenament hem de dir que les hem anat superant totes. El rem no és un esport de contacte, i en aquest aspecte no hi ha realment problemes per practicar el rem. A més, complim amb totes les normatives dictades per les autoritats competents.

A nivell econòmic la Covid ha fet mal a tothom. Als clubs, per descomptat, però també la federació. Durant el tancament total que van patir els clubs, després de tancar les instal·lacions van haver de deixar de cobrar quotes. I també van perdre petits patrocinadors. Actualment, comencen a notar una falta de liquiditat. Estem en una situació preocupant però ens en sortirem.

Expectatives per a Tòquio

Fa uns dies l’Aina Cid va aconseguir una plata en el campionat europeu. Quines expectatives tenim pels propers Jocs Olímpics?
Em penso que a nivell internacional estem treballant bé. Els resultats ho demostren. Aquesta última plata de l’Aina, per exemple, va ser a Romania, on han pogut continuar entrenant i competint. Els nostres esportistes s’han vist molt afectats, tant a nivell físic com psicològic, pels mesos de tancament total. Esperem que puguin arribar als Jocs amb les millors condicions. Però, sí, les expectatives són bones.

També ha debutat Manel Balestegui amb només 20 anys...
Sí. Tot i que l’Europeu no li ha acabat d’anar bé, la classificació del doble scull és molt important. A més, va proclamar-se campió del món sub-23. Hem de posar en valor que el rem estatal tingui ja tres embarcacions classificades per als Jocs, amb alguna possibilitat més a la repesca, tot i que és complicat. A Rio, per exemple, només hi van participar dues embarcacions; i en els dos cicles olímpics anteriors, cap.